Estic
preocupat. Frau Merkel em comença a caure simpàtica. I això no és tot. Començo
a entendre-la, cosa que, la veritat, ha fet que se’m disparin totes les
alarmes. A veure si em sé explicar. Ja he entès que el seu govern i el seu país
tenen una estratègia europea que es va perfilant amb claredat i s’executa amb
fermesa prussiana. Els alemanys són boníssims quan tenen un pla, i ara el
tenen. Aquí som més aviat boníssims en l’exercici de la fantasia i picaresca
hispàniques, llevat de moltes i honorables excepcions. Però el to general del
país és aquest.
Una caricatura excessiva? Fas la llista d’aeroports, trens,
autovies, martingales, forats bancaris, bombolles immobiliàries, “xanxullus” a
tort i a dret, trampes comptables, embolics i injustícies autonòmiques,
institucions en fallida moral… I no te l’acabes. El mateix li passa a Frau
Merkel. No només no se l’acaba. És que l'indigna. I si la barreges amb la
percepció del “tòpic orgull espanyol” (que no és més que pur interès partidista
perquè sigui Brusel.les o Berlín qui prengui les decisions lletges), s’entén
que n’estigui de nosaltres fins als dallonses. Farta, literalment. O sigui que
collarà i collarà i collarà. No per sadisme (bé, una mica, sí), sinó perquè
pretén construir una Europa a la mida d’Alemanya.
Començo a entendre-la: si fem
una Europa a l’espanyola o a la catalana, a l’andalusa o la valenciana, a la
grega, a la italiana, ens estampem segur. Alemanya i França, amb les seves
virtuts combinades, mereixen infinites més garanties: almenys saben on van.
Nosaltres, com a país, no en tenim ni la més remota idea: a guanyar temps, a
veure qui ens deixa més pasta, a veure qui queda com el dolent de la
pel.lícula, a veure a qui li carreguem el mort… No ho fem tots, és clar, però
pertànyer a un país té aquests inconvenients...
Per això començo a entendre la cancellera alemanya, comença a caure’m
simpàtica (discrepàncies ideològiques al marge) i fins i tot –el més
preocupant- començo a admirar-la... I a envejar-la.
No perquè Alemanya sigui el
país dels meus somnis, no, sinó perquè el nostre ja ha esdevingut la pàtria
dels malsons. Fins que ens despertem, clar.
Home Bloc de notes La Merkel n’està de nosaltres fins als…