Una
estratègia de “comunicació de crisi” força ben plantejada, la veritat. Tenen la
sensació que aquesta vegada estan en fals, a un pas de provocar la reacció
d’una societat que, com que està profundament tocada per la crisi, pot
evolucionar en moltes direccions i no precisament favorables a la coexistència
més o menys indiferent o compartimentada.
Ens podem creure aquest discurs? Sí
en el fons, clar. El problema no és tant la fe religiosa sinó la seva
manipulació per dominar les dones fins a extrems que aquesta societat considera
indignes. Un comportament que no és en absolut un fet aïllat, sinó la cosa més
normal del món. Aquí mateix, no a l’Aràbia Saudita. O sigui. Ens quedem, val,
amb el moviment tàctic (les paraules poden acabar obligant-los algun dia a
moure fitxa en la direcció que marca la societat que els ha acollit entre no
poques tensions), amb la bellesa de les grans proclames que, com les que hem
fet els occidentals al llarg de la història, fins que no es tradueixen en fets
no passen de ser boniques paraules.
El pas següent, per acabar-nos-ho de
creure, és que comenci a predicar-se de veritat una altra doctrina a les
mesquites i on sigui. Trigarem a veure-ho, si és que ho veiem mai.
