Costa de creure que en un país com el nostre 3 de
cada 4 ciutadans estiguin disposats a emigrar per tal de trobar feina. Fa
quatre dies ens deien que un dels nostres grans pecats era que ens negàvem a
canviar de ciutat per raons de treball. Ves per on, almenys mentalment, ja hem
fet la revolució i ens estem acostant al model “mobile home” americà. Aquí,
quan ens posem a fer reformes, no ens guanya ningú: aviat inventarem
l’acomiadament pre-contracte, una innovació absoluta a escala universal en les
relacions laborals... Resulta que la darrera enquesta del CIS és contundent. El
75% dels espanyols se n'aniria a qualsevol país europeu i un 70% ja no té
manies i si cal se'n va a la fi del món. D'això en diuen, traduït, pura i
simple desesperació.
No m'imagino que 3 de cada 4 ciutadans marxin mai de veritat,
ni molt menys. Ja ho anirem veient amb el temps, si organitzem una diàspora de
veritat o només amb comptagótes. El cert, però, és que només pots recomençar de
veritat si te'n vas, si tanques la porta del tot, si no arrossegues res. Es una
veritat tan antiga, amarga i dura com el món, que tots més o menys sabem en el
fons. De moment el que queda és l'evidència de la manca d'horitzons per a una
immensa majoria a la qual ja no li diu res tot aquest festival de reformes, de
salvaments bancaris, d'impostos, de recentralitzacions i altres mandangues: la
majoria està en una altra dimensió, molt allunyada de l'agenda política. Potser
quan arribi la vaga s'hi apuntarà força gent, ja ho veurem. Però d'entusiasme i
esperit lluitador, ni rastre: sabem que no funcionarà.
La història real de la
gent condemnada a resistir va per una altra banda, per la necessitat de
buscar-se la vida, de recomençar, de tenir el que necessiten les persones i les
societats. Esperança i somnis, que mouen més coses de les que ens pensem. Just
el que aquest país no dóna ni donarà en molt, molt de temps. Per això hi ha
tanta gent que s'està declarant independent sense gaires escarafalls ni
banderes, que està desconnectant, que juga amb la idea d'anar-se'n. El forat
que comença a aparèixer no trigarà a fer-se evident i a empassar-se algunes o
moltes coses..