El conte de fades d'Unnim

Hi ha qui pensa que per entendre tot aquest fenòmen de la reforma del millor sistema financer del món cal saber de números. Doncs no, en absolut. La millor manera d'aclarir-se és enfocar-ho com un conte infantil, que és el que ens expliquen cada dia perquè ens n'anem a dormir tranquils i deixem fer als que en saben d'aquestes coses. 

El conte d'Unnim no és molt diferent al de qualsevol altra entitat, però ens toca una mica més d'aprop als terrassencs. Primer, s'hi posen diners públics del FROB però en realitat no s'hi posen: l'operació, ens diuen, no hauria de costar ni un euro als ciutadans. Després, fem un numeret de màgia i valorem l'entitat en un euro, però tranquils, que aquest joc de mans no el pagarem mai amb diners públics. El mateix euro és el que paga el BBVA per una entitat que, dit d'una altra manera, no val res i arrossega un forat que segons els experts podria ser d'uns mil dos-cents milions d'euros. 

Alguna veueta recorda que en altres entitats el forat sempre ha estat molt més gran del previst. Però tranquils, que si s'ha de posar diners, mil milions de pèrdues sortiran del propi BBVA. I el que devia l'entitat al FROB, ara ho cobreix el Fons de Garanties de la pròpia banca, uns mil milions més. I també garanteix que si cal hi posarà uns cinc mil milions més per tapar forats immobiliaris, sobretot el salvatge crèdit donat a promotors i les dacions corresponents, més que el dels ciutadans normals entrampats amb les seves hipoteques. 

La pregunta infantil és: el Fons de Garanties és com la bóta de Sant Ferriol? No deixa mai de rajar? Tranquils, tranquils: són els propis bancs els que aporten diners a aquest fons. Alguna veueta del conte diu que el famós fons no té prou coixí, ni de lluny, per a la CAM, Unnim i altres meravelles del millor sistema financer de la història de la humanitat.

Nova pregunta infantil: i això vol dir que en realitat són els clients els que pagaran, no? Com? Per exemple, l'Estat impedirà la dació en pagament i permetrà que els bancs collin més la clientel.la  cosetes així. I si segueixen faltant diners? Els nens, ja se sap, mai no en tenen prou de fer preguntes impertinents...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes