El conte d'Unnim no és molt diferent al de qualsevol altra
entitat, però ens toca una mica més d'aprop als terrassencs. Primer, s'hi posen
diners públics del FROB però en realitat no s'hi posen: l'operació, ens diuen,
no hauria de costar ni un euro als ciutadans. Després, fem un numeret de màgia
i valorem l'entitat en un euro, però tranquils, que aquest joc de mans no el
pagarem mai amb diners públics. El mateix euro és el que paga el BBVA per una
entitat que, dit d'una altra manera, no val res i arrossega un forat que segons
els experts podria ser d'uns mil dos-cents milions d'euros.
Alguna veueta
recorda que en altres entitats el forat sempre ha estat molt més gran del previst.
Però tranquils, que si s'ha de posar diners, mil milions de pèrdues sortiran
del propi BBVA. I el que devia l'entitat al FROB, ara ho cobreix el Fons de
Garanties de la pròpia banca, uns mil milions més. I també garanteix que si cal
hi posarà uns cinc mil milions més per tapar forats immobiliaris, sobretot el
salvatge crèdit donat a promotors i les dacions corresponents, més que el dels
ciutadans normals entrampats amb les seves hipoteques.
La pregunta infantil és:
el Fons de Garanties és com la bóta de Sant Ferriol? No deixa mai de rajar?
Tranquils, tranquils: són els propis bancs els que aporten diners a aquest
fons. Alguna veueta del conte diu que el famós fons no té prou coixí, ni de
lluny, per a la CAM, Unnim i altres meravelles del millor sistema financer de
la història de la humanitat.
Nova pregunta
infantil: i això vol dir que en realitat són els clients els que pagaran, no?
Com? Per exemple, l'Estat impedirà la dació en pagament i permetrà que els
bancs collin més la clientel.la cosetes així. I si segueixen faltant
diners? Els nens, ja se sap, mai no en tenen prou de fer preguntes
impertinents...
