Benvinguts a Euroxina

Amb el temps ens haurem de menjar amb patates totes les brometes fàcils que hem fet sobre els xinesos. Allò de treballar o ser enganyats com si fóssim "xinos" tindrà properament una segona part, una mena de remake que protagonitzarem nosaltres. La brometa del futur podria ser: t'han enganyat com a un europeu. 

El president de Mercadona, el brillant i políticament incorrecte Joan Roig, acostuma a dir les coses (les que li interessen a ell, clar) pel seu nom. Es un bon empresari, amb una visió forta i insòlita entre l'empresariat espanyol que, diguem-ho clar, és d'una qualitat i productivitat tan baixa com la dels ganduls que té contractats. En Roig no sembla un explotador, pel que expliquen els seus treballadors. I anuncia ja el futur: hem de treballar com els de la botiga de "xinos" de la cantonada. 

Dit en llenguatge tècnic: o baixem nivell de vida o augmentem la productivitat. Ah, ja ho entenc: produir més i millor, vendre més, ajustar marges, totes aquestes coses. I reduir costos, que és una manera fantàstica d'augmentar la productivitat, sobretot si no poden augmentar les vendes. 

Amb la qual cosa anem a parar a la gran veritat inicial: treballarem com a xinesos cobrant com a xinesos per poder comprar a les botigues dels xinesos i, excepcionalment, a alguna empresa nacional que s'hagi sabut adaptar intel.ligentment. En Roig ho té clar, Mercadona és una d'aquestes empreses, ell sempre ven el seu producte: però també sap que és un cas excepcional. 

Per a la resta, el panorama xinès és el futur: no gastar res, viure molta més gent en una casa per repartir costos, estalviar, reinventar velles formes de crèdit familiar, compartir els ingressos, menjar molt més arròs blanc que tall, obrir la botiga vint-i-quatre hores al dia els set dies de la setmana, obediència i submissió. I resignació, molta, molta resignació callada. 

En un país on la política no dóna resposta a cap pregunta important, el drama és que Joan Roig diu les coses pel seu nom i no sembla que vagi massa desencaminat... Clar que també parla d'optimisme i motivació, d'encarar la crisi amb valentia i visió, però això no es troba ni al basar xinès de la cantonada ni a cap caixer automàtic...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes