El
president de Mercadona, el brillant i políticament incorrecte Joan Roig,
acostuma a dir les coses (les que li interessen a ell, clar) pel seu nom. Es un
bon empresari, amb una visió forta i insòlita entre l'empresariat espanyol que,
diguem-ho clar, és d'una qualitat i productivitat tan baixa com la dels ganduls
que té contractats. En Roig no sembla un explotador, pel que expliquen els seus
treballadors. I anuncia ja el futur: hem de treballar com els de la botiga de
"xinos" de la cantonada.
Dit en llenguatge tècnic: o baixem nivell de
vida o augmentem la productivitat. Ah, ja ho entenc: produir més i millor,
vendre més, ajustar marges, totes aquestes coses. I reduir costos, que és una
manera fantàstica d'augmentar la productivitat, sobretot si no poden augmentar
les vendes.
Amb la qual cosa anem a parar a la gran veritat inicial:
treballarem com a xinesos cobrant com a xinesos per poder comprar a les
botigues dels xinesos i, excepcionalment, a alguna empresa nacional que s'hagi
sabut adaptar intel.ligentment. En Roig ho té clar, Mercadona és una d'aquestes
empreses, ell sempre ven el seu producte: però també sap que és un cas
excepcional.
Per a la resta, el panorama xinès és el futur: no gastar res,
viure molta més gent en una casa per repartir costos, estalviar, reinventar
velles formes de crèdit familiar, compartir els ingressos, menjar molt més
arròs blanc que tall, obrir la botiga vint-i-quatre hores al dia els set dies
de la setmana, obediència i submissió. I resignació, molta, molta resignació
callada.
En un país on la política no dóna resposta a cap pregunta important,
el drama és que Joan Roig diu les coses pel seu nom i no sembla que vagi massa
desencaminat... Clar que també parla d'optimisme i motivació, d'encarar la
crisi amb valentia i visió, però això no es troba ni al basar xinès de la
cantonada ni a cap caixer automàtic...
