Què pensa fer l'Estat? El mateix que amb la banca: nacionalitzar-les. Es a dir, socialitzar pèrdues. Una estratègia molt similar a la de l'AVE: paguem entre tots trens futuristes que no porten enlloc, absolutament ruïnosos, però que ajuden a consolidar la unitat d'Espanya. Tranquils: a Catalunya, si fós possible, faríem el mateix, el nacionalisme enterboleix els números i les neurones a qualsevol indret del món. Aquí també faríem un AVE entre Picamoixons i Sant Just de Fostcentelles, pel bé de la pàtria. L
a diferència és que no podem fer AVEs (el de França el veuran els nostres néts, amb una mica de sort) i que només ens permeten tenir alguns descomptes en les autopistes de peatge. D'autovies, a l'estil hispànic, no en tenim, i les poques que podríem tenir, com el quart cinturó, les matem nosaltres mateixos: si fos de peatge ja estaria fet, oi que no ens hem d'enganyar més del compte? Doncs això. Ara només ens faltava rescatar autopistes inútils, perquè l'AVE ja el tenim rescatat amb efectes retroactius. Fa goig de veure com hem entès en aquesta península això de ser europeus i competitius i dinàmics: una sèrie de peatges ruinosos i orientats cap al no-res.
Ah, perdó, gairebé me n'oblidava: la culpa és de la crisi, clar.
