De mitjana, cada ciutadà paga
uns 830 euros més d'impostos a l'any per cobrir la part que no paguen els
defraudadors, un gremi en el qual hi ha de tot: petits o grans empresaris,
professionals de molt diverses especialitats, grans fortunes, els grans
patrimonis, els espavilats de rigor, els especuladors, els que amaguen la pasta
a paradisos fiscals o caixes fortes... Aquesta és la xifra que donen els tècnics independents i tocadallonses d'Hisenda , però em jugaria l'IRPF
d'un parell de mesos a que és molt, molt més de 830 euros. I si ens deixem de
fer mitjanes (molt gràfiques i pedagògiques) i calculem el que paga de veritat
cadascú, resultarà que hi ha qui paga molt més o molt menys de 830 euros.
Tot plegat, molts diners que algú deixa de posar a la caixa comuna, gràcies a la passivitat
històrica d'un Estat que sempre -governin dretes o esquerres- ha estat molt
tolerant amb el frau fiscal. La història de la bombolla immobiliària n'es un
exemple. O és que l'Estat no sabia el que qualsevol ciutadà sabia sobre els
jocs de mans que es feien en aquells temps gloriosos? Gràcies als tècnics
d'Hisenda i a dades que estan a l'abast de qualsevol (busquin per exemple els
ingressos mitjans dels empresaris i dels treballadors en aquest país i
al.lucinaran), ens anem fent una idea força exacta de què en aquest país si
exerceixes de bon/a ciutadà/na ets senzillament tonto/a.
Mentre veiem com ens
van fregint a impostos -i espera't el que vindrà- i com anem tapant entre tots
els forats del millor sistema financer de l'univers o les rucades i
desequilibris territorials i socials d'un país sense nord, no està de més posar-se
de mala llet pensant què faries amb els 830 euros que dediques a subvencionar
un exèrcit de defraudadors... Contractar més inspectors d'Hisenda, per exemple, no seria un
mal negoci...
