Cada setmana algú insisteix en què
cal formar emprenedors, introduint alguna mena d'assignatura gairebé des de
l'escola bressol. Encara no ha pensat ningú en fer modificacions genètiques,
però tot arribarà: implantar el gen emprenedor/empresarial a l'ADN humà seria
la gran solució...
Tammateix, mentre anem fent experiments i confiant ingènuament
en la capacitat de l'escola per forjar empresaris que ens treguin d'aquest
forat negre (i oblidem que en el millor dels casos això passaria d'aquí a
trenta anys), costa molt de veure enlloc cap mena d'estímul a l'esperit
empresarial. Emprenedor, perdó... Ni en els impostos, ni en el tracte just
envers els que defrauden, ni en el prestigi social, ni en el crèdit, ni en les
lleis... Ni tampoc en la condemna social d'actituds i comportaments que no són
propis de bons empresaris, tot i acceptant que -lògicament- els negocis van de
fer diners, per bé que amb algunes limitacions i una bona dosi de seny.
Tanmateix, no és cert en absolut que no hi hagi projectes en marxa, idees, gent
que salta a la piscina, que se la juga, que es busca la vida: existeixen, sí, i
ja faríem prou si no els ofeguem abans de temps, si els deixem fer el seu camí,
si no els posem massa traves. Segurament a això es limita el que podem esperar
raonablement: no obstaculitzar l'esperit empresarial i resar perquè hi hagi
molta gent que se'n surti.
No cal formar-los ni inventar-los als laboratoris,
ni tampoc deixar que els taurons liberals (i sovint mals empresaris) s'ho
carreguin tot: amb no fer la punyeta als que creen riquesa i feina de veritat
ja faríem prou...
