Horòscop 2012: un 20-25% més pobres

Per dir alguna cosa. Però sí, posem que al pas que anem acabem l'any un 20% o un 25% més pobres. O "menys rics", ja que si no érem rics -que no-, sí que ens ho pensàvem. Això és el que dirien aquells optimistes i esforçats buscadors de brots verds que fa un any o dos ens anunciaven el final imminent de la crisi cada vegada que trobaven una floreta. Encara millor: podríem dir que el nostre nivell de vida experimentarà un "creixement negatiu". Que caldrà sumar, quin remei, a la "millora inversa" que ja hem experimentat fortament en el 2011 i amb una mica menys d'intensitat en els dos o tres anys anteriors. 

D'una o altra manera (mentre les vendes dels porsches, els chanels i els louisvuitton van millor que mai) estem vivint la crònica d'una ruïna anunciada.

El govern Rajoy, encara que tingui problemes per fitxar gent a causa dels baixos salaris, s'ha de reconèixer que està farcit de gent que sap com fer les coses. No em deceben, no esperava menys d'ells i elles. Ens han clavat una atzagaiada amb l'IRPF que notarem en poques setmanes, però de moment és com si no hagués passat res. Amb altres impostos, com l'IBI, faran màgia potàgia de la bona, de la que no es veu però s'acaba notant. I finalment, cap a la primavera, vindrà el gran moment de l'IVA, que d'una o altra manera ens caurà al damunt perquè resultarà -ja ho sabem, oi?- que no hi havia cap altra opció. 

Anirem passant l'any com puguem, entre una cosa i l'altra, convençuts que aquesta és la única estratègia possible. I els mercats ens premiaran: pagarem l'animalada de milions d'euros del deute una mica més barata. Serà impressionant, un moment de felicitat col.lectiva: fins i tot el Financial Times ens reconeixerà per fi que no som com els grecs ni com els italians. Una altra vegada, alemanys del sud. Alemanys empobrits, arruïnats, amb una economia enfonsada en part per la crisi i en part per una estratègia equivocada (per a segons qui, clar). 

Finalment, després de dotze llargs mesos de sang, suor i llàgrimes, algú dels que tant en saben -genis i cracks com els que portaven les caixes o les immobiliàries, per posar un exemple innocent- començarà a dir que potser, potser, caldria revisar les polítiques econòmiques, que ja no queda res per retallar ni per piratejar i continuem enfonsats... I com que ja serà Nadal, recuperarem allò de "siente un pobre en su mesa". Serem nosaltres, la gran majoria. Per variar, clar.

Share this: