Veiem l'exemple grec: per muntar saraus dignes de la batalla de les Termòpiles no han quedat, però han aconseguit alguna cosa? Jo diria que no, més enllà que segur que s'han quedat ben a gust i "a tope" d'adrenalina... Igual que els indignats, ja desapareguts del paisatge urbà i polític, tot i que han sembrat algunes llavors que en el futur poden donar fruits interessants...
Els vells mètodes no funcionen: ni les vagues, ni les protestes a cop de roc, ni les enganxades massives de fotocòpies als ambulatoris...
Els temps han canviat i la classe obrera ja no existeix: o sí, clar que sí, però amb unes formes i circumstàncies que no hem assimilat encara. S'ha acabat "l'opi del poble", el crèdit infinit. I de sobte tothom està descobrint que en realitat ens han pres el pèl, ja no com a xinesos, sinó com a europeus: a la Xina aviat diran "t'han pres el pèl com a un europeu"... Es evident que ara som els tontets de la pel.lícula i això fa que la gent tingui ganes de protestar, en la ingènua creença que podrà canviar alguna cosa. Doncs no. En el nou món no es canvien coses a base de mètodes del segle XIX, per molt que en alguns aspectes haguem tornat al segle XIX. Fins que no descobrim la manera vàlida en el segle XXI per fer la punyeta i defensar els interessos de la majoria, si és que hi ha interessos de la majoria, estem llestos...
