Carrefour es passa l'IVA per l'engonal

A veure si ens aclarim. Els impostos no són un atracament. Poden ser demencials, com a Catalunya o Espanya. Cert: entre confiscar i contribuir hi ha un abisme. Es poden gastar en animalades com aeroports, AVEs, plans de pensions per a diputats, rescats bancaris i altres abusos. Però els impostos són la clau de volta del nostre "way of life", ens agradi o no pagar-los: el que sí ens agrada, i molt, és rebre coses a canvi dels impostos. O maleïr els ossos dels que els dilapiden frívolament, quan això passa, que no és sempre ni molt menys. 


D'aquí que definir el "Pla 65" del Carrefour com una animalada no sigui una exageració. Com quan la Ford deia que et descomptava l'IVA dels cotxes. 


Màrqueting genial? No, rucades. I ofensives i tòxiques. Una cosa és fer ofertes i descomptes, faltaria més: llibertat de mercat i premi per al més espavilat, perquè l'estratègia del Carrefour per atraure la gent gran (i els seus parents més joves, que enviaran les iaies a comprar) és brillant. Però no és legítim ni decent fer-ho amb la promesa de descomptar l'IVA: els impostos haurien de ser una cosa seriosa. Dir això en un país on el frau fiscal és la norma, està permès pels governs d'esquerres i de dretes i no hi ha manera que s'acabi, sembla una broma. Però no ho és. 


Els impostos, si són justos i els paga tothom amb justícia (que aquí no és el cas), són el gran patrimoni col.lectiu. Fer promocions enginyoses no ha de ser excusa per promoure la idea que els impostos són un cost que ens podem estalviar. Això és una gran mentida: qui que es queixa dels impostos  i cobra o paga/cobra en negre és qui vol sanitat, carreteres, prestacions socials... 


Segur que una empresa intel.ligent com Carrefour pot rectificar intel.ligentment i donar una lliçó d'autèntica responsabilitat social: pagar els proveïdors abans que ningú, fer donatius per a prestacions socials, retornar a la societat una part del que la societat li aporta, fer pedagogia del benestar... I de passada, guanyar punts perquè els seus clients (com servidor) comprem més a gust a Carrefour i contribuïm a que ells vagin millor i a que el país vagi millor. No són objectius incompatibles, oi?

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes