Continuem pel no: feta la llei, feta la
trampa. Hi ha algun ingenu, babau o el que sigui a Catalunya que pagui el 56%
d'IRPF? Si és així li han de fer un moment, perquè mira que hi ha maneres
d'escapar-se de pagar impostos quan superes els tres-cents mil euros anuals de
nòmina... I després d'inaugurar el monument, que algú sisplau li aconselli un
assessor fiscal, que així contribuïm a reactivar el sector serveis...
La culpa
és de Madrid? També sí i no. Que Espanya ofega fiscalment Catalunya és una
veritat com un temple. I que l'estat de les autonomies és una ruïna i un nyap,
també. Ara, tampoc ningú no obliga a actuar com si fossis independent, a gastar
com si ingresséssis el que creus que et toca, per molta raó que tinguis. O a
apuntar a la columna d'ingressos coses que no et pagaran mai.
Aquest és el
pecat català, o millor dit, dels governs catalans bipartits i tripartits: fer
com si Espanya no existís o com si fos una bona pagadora.
En realitat, sí
existeix i no és una bona pagadora.
I aquí ens tens, fets un embolic autonòmic,
amb les nòmines penjant d'un fil (i la credibilitat financera encara més a la
baixa, gràcies a la brillant espifiada de la paga extra), a l'espera d'una mena
de rescat discret per part de l'Estat (en diem "que paguin el que
toca", però és un rescat) i els impostos (ni que només sigui teòricament)
pels núvols.
No sé, jo diria que tenim un problema i dels grossos. Madrid en
forma part, sens dubte. Però aquí, al nordest peninsular fronterer amb el Carib
i el Pol Nord, hi ha alguna cosa que fa trenta anys que no rutlla. I que, per
cert, és a punt de petar.
