300 dies de rebaixes: benvinguts a l'era outlet

Sí, ja està molt vist, però queda pijo això de dir-ne "low cost" de les gangues, xollos, saldos, remates o ofertes de tota la vida. I si hi afegeixes el concepte "way of life", la cosa s'acaba d'arrodonir. "Low cost way of life": mola, oi que sí? Qui no es consola és perquè no vol... Donc això, que avui comencen oficialment les rebaixes, el pressumpte gran festival del consum amb el qual rematem la temporada de festes improductives que ben aviat seran anticonstitucionals. 


Ens ho vendran com la gran novetat, a l'estil Dia D, Hora H: a les 10 en punt el país se submergirà en la gran orgia que sempre comença casualment a "una coneguts grans magatzems"... 


Farem veure que sí, que comencen les rebaixes, quan sabem tots perfectament que vivim en època de rebaixes permanents. Diguin el que vulguin les lleis, això és un "outlet" tot l'any: promocions, descomptes, ofertes especials, dies d'or o de llautó, paquets 2x1 o qualsevol altra forma més o menys imaginativa de camuflar  els 365 dies de rebaixes que vivim. Potser tants no, vinga, descomptem festius i alguns dies i ens en sortiran uns 300, si fa o no fa. Un fenòmen al qual hem d'afegir la progressiva i discreta racionalització de molts preus desorbitats, que es fa silenciosament però es nota cada dia més. 


Per a moltíssimes empreses, comerç inclòs, és l'únic camí possible: d'on no n'hi ha no en raja, cal rebaixar expectatives. I això que sembla tan positiu per als consumidors empobrits i entrampats, acaba esdevenint un cercle viciós: tot repercuteix en els salaris, directament, amb contundència. No en els lloguers, hipoteques o costos financers, clar que no: tendeixen a ser innegociables, si és que no pugen. Qui paga la festa del cercle viciós són els treballadors, els únics costos que les empreses poden rebaixar a cops de martell i sense massa problemes.


Per aquest camí anem consolidant la ruïna generalitzada, un empobriment col.lectiu brutal, dissimulat a base d'anuncis en colors llampants i tipografies matusseres, d'ofertes espectaculars, de rebaixes excitants... 


Benvinguts, doncs, a l'era "outlet:  l'era de les rebaixes permanents que són un dels més tristos i perillosos paranys en els quals està caient aquesta societat. Recorden aquell eslògan que deia "rebaixem les rebaixes"? Doncs justament això...

Share this: