Sembla política socialdemòcrata, oi? Però no fem cas de les aparences: aquí no es tracta de que pagui més qui més té, ni de fer justícia social, sinó d'una altra cosa: de treure pasta d'on sigui per a abans d'ahir. I de no perdre les eleccions andaluses ni provocar protestes massives.
De manera que aparentment els sectors socials del mileurisme no notaran la pujada d'impostos: amb els indirectes ja aniran servits, a través de l'IVA, per exemple.
I els rics encara ho notaran menys, perquè en aquest país si cobres més de 150.000 euros i ho fas via nòmina i en blanc, és que no t'ho saps muntar o tens molta mala sort.
I els que declaren ingressos propers al mileurisme (no per força rics, ni mot menys) també són un altre bloc molt nombrós que s'escapa de la patacada i que cotitza molt menys del que li toca: no senyalaré ningú, que no es tracta de ser maleducat, però ja ens entenem, oi?
I si hi afegim la immensa bossa de frau fiscal que ara no es toca amb l'excusa de què el país podria explotar i abans no es tocava per ves a saber què, resulta que tot acaba recaient sobre les amples i sòlides espatlles de la classe mitjana, una forquilla amplíssima entre els divuit mil i els cent vint mil euros anuals, aproximadament.
Una "classe" que és la base de tot el sistema polític, social i econòmic, l'autèntic motor de la societat. Pressionada pels impostos, ofegada pels deutes, gran pagadora i poc receptora de benestar, desmotivada, fa anys que l'empenyen al límit: trigarà a indignar-se, perquè és poruga de mena, però ho acabarà fent...
