Per això el nou ministre Fernández Díaz, gran virrei del PP català, ha començat per aquí: no cal ser expert en temes policials o de seguretat, sinó tenir un afinat sentit de l'estratègia i de l'opinió pública. El tema, només apuntat tot just començar l'any, donarà molt de si.
Mentre ens asfixien lentament i encara continuem atrapats en l'acolloniment col.lectiu, podrem fer grans debats sobre la política de seguretat o d'ordre públic: no trigarem a tenir dades de tal o qual delinqüent que arrossega 1.425 detencions o 484 minicondemnes o qualsevol altra xifra escandalosa. I si a sobre cobra algun subsidi públic o és immigrant i sense papers, millor encara: tot això alimentarà la foguera.
Aquesta és la ratlla on se separen les polítiques de dretes i d'esquerres: que una sèrie d'individus prenguin el pèl a la societat i abusin del sistema, justifica canviar les lleis i castigar-los. Això no és de dretes, és pur sentit comú i fins i tot bon govern. On comencen els problemes és en l'ús de l'ordre públic com a cortina de fum per distreure o espantar la gent. O per calmar les masses a base de populisme i demagògia. O senzillament per donar la sensació que ningú (ni el rei i família, oi?) no està per damunt de la llei...
Ah, això sí, d'endurir les lleis (o simplement aplicar-les) a tots els que estan estafant i robant a gran escala a aquesta societat, ni una sola paraula. Faltaria més. Hi ha coses que ni es remenen ni es toquen. I mira que per multireincidència o alarma social no serà...
