Ho resumim tot sense perdre'ns en matisos? Estem bojos. Totalment. I profundament equivocats. La culpa és dels ciutadans, en part sí, però també d'una política en la que en general fa pànic parlar d'impostos i d'un sistema fiscal escandalosament, obscenament injust.
Cert: els enquestadors segurament no s'han molestat a explicar com i qui paga realment impostos a Espanya i quina mena de gent rep més, molt més o infinitament més del que paga. La majoria, dit resumidament. Ni hauran explicat que tenim un 25 o un 30% d'economia submergida i frau fiscal i que amb l'import d'un any taparíem el forat del dèficit. Ni que som el país europeu amb més "binladens" de 500 euros amagats als calaixos: per fi hi ha una cosa en la que som líders absoluts. I tothom ho sabia i no s'ha fet mai res seriós per aturar-ho. Ni que a Espanya no només cometen frau els rics i poderosos: hi ha un munt de pobres, de menys pobres, de classes mitjanes i de gent acomodada que defrauda a dojo, perquè no paga o gasta el que no li toca. Ni que no es pot pagar amb deute el funcionament ordinari de l'Estat o les administracions, que és un comportament suïcida. Ni que el nostre grandíssim problema és el deute privat i no el públic, tot i que d'aquest també anem fatal.
Però una immensa majoria espera, faltaria més, que funcionin com un rellotge les carreteres, els trens, els hospitals, el benestar i els serveis. Gratis total, que ja ho pagarà algú o sortiran els diners de la bóta de Sant Ferriol. Clar que sí: a mi també m'agradaria viure al país de Xauxa. A qui no? Sí que tenim un problema, sí... I fins que no el resolguem, no ens en sortirem d'aquesta.
