La violència dels mascles: la víctima núm 55

Una dona assassinada més. La número 55 d’aquest any. I ara a Terrassa:  impacta més, per la proximitat. Sempre hi ha coses que sembla que no puguin passar a la teva ciutat, a la cantonada de casa. I passen, clar. Toca, per desgràcia. Per pura llei de probabilitats. Però tot plegat no té res a veure amb la ciutat. Tampoc no és un fenòmen nacional: en diferents graus i amb l’excepció (molt  relativa, eh?) de poquíssims països, en aquest món tan avançat les dones continuen essent normalment les víctimes de la violència i la dominació dels homes.


Es un fenòmen que posa la pell de gallina quan veiem el seu rostre més salvatge i brutal. Però costa fer-se una idea exacta del volum i la gravetat de totes les altres agressions que no acaben en un assassinat. La violència masclista causa morts de tant en tant. Sacseja les consciències de les moltes persones (moltes, sí, però no ens passem d’optimistes) a les quals ens repugna tanta crueltat. Això ens fa reaccionar, sí. Tanmateix, als pocs dies tornem a acomodar-nos, a pensar que estem progressant adequadament, que la societat avança. I sí, és també cert que avancem mica a mica i que sens dubte va augmentant la consciència de la injustícia comesa amb les dones pel fet de ser dones. Però a un ritme que, si el mantenim, ens portarà a resoldre aquest drama de violència i de discriminació posem que cap al segle XXIV o XXV. O al tercer mil.leni. No hi ha pressa, oi? 


Cert que no es canvia en trenta o quaranta anys una cultura fossilitzada al llarg dels segles, aquella que es resumeix cruament en allò de “la maté porque era mía”. No és realista pensar que podem esborrar milers d’anys de dictadura masculina en poques dècades. Però cada dia estic més convençut que en aquesta antiga lluita per la igualtat s’està perdent passada, que no s’afronta amb prou energia, que s’ha donat per guanyada abans d’hora. Sempre hi ha altres prioritats: ara podria ser la crisi, que serveix com a excusa per a tot. I que si no anem amb compte, pot arrossegar moltes de les petites, febles i inestables victòries assolides fins ara…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes