No cal que ens preguntem què hauria passat al
Senat, perquè no serveix absolutament per a res, però és interessant saber
quina seria la distribució del Congrés.
Vinga, repassem una mica... El PP, tot
i guanyar clarament, no tindria majoria absoluta: de 186 diputats passaria a
157. Una llàstima per a la Merkel i en Sarkozy, què hi farem. El PSOE hauria
tingut també menys diputats: de 110 a 101. CiU en té 16 i en perdria només un,
mentre que IU, que ara en té 11, passaria a més del doble: 24 escons, la
tercera força parlamentària. Els d'Amaiur en perdrien dos: de 7 a 5. UPyD
passaria de 5 a 17 diputats. I hi hauria moltes més petites formacions al
Congrés, a més de 10 escons buits per als vots en blanc i els nuls, tot i que
això és molt discutible: ens ho mirem com ens ho mirem, no compten, la qual
cosa no significa que siguin menyspreables.
La vida parlamentària i la política
espanyola, amb aquesta distribució proporcional d'escons, no tindria res a
veure amb tot el que ara mateix s'està començant a posar en marxa. Els pactes
serien obligats, cosa que sovint és bona i no impedeix governar ni que
funcionin les institucions. Però aquestes són virtuts absolutament opinables,
que depenen molt del punt de vista de cadascú. La principal virtut, la única
indiscutible des del punt de vista del pressumpte gran principi democràtic, és
que el vot de cada persona valdria el mateix.
Sí, ja sé, hi ha gent que pensa
que això és una ingenuïtat o que millor fer jocs de mans amb els números. Però
aquest és i seguirà essent un dels pecats capitals de la nostra democràcia.
