Ara el seu president, en Rosell, acaba de demostrar una vegada més que de feina en tenen ben poca. I per tant els sobra temps per pentinar tots els gats del món. Fa un temps van ser els ponts i aqüeductes, després els microtreballs i ara -cosa que no és nova, es veu que els fa una certa gràcia- proposen despatxar funcionaris.
El rotllo de sempre: sobren funcionaris. Ho diuen i es queden tan amples, quan saben perfectament que no és veritat, o almenys no a tot Espanya. Aquest país té menys servidors públics que molts altres i, ja posats a dir les veritats, gasta molt menys en benestar que molts altres. Tot és millorable, sí, clar, sector públic inclòs, però les mentides són i seguiran essent mentides.
Clar que és tan fàcil dir bajanades sense argumentar-les, ara que tothom està espantat i disposat a creure's tots els sopars de duro...
Més encara quan estem jugant a un concurs divertidíssim: qui és el culpable de tots els nostres mals? El sector públic té tots els números per guanyar-lo, no cal dir-ho.
Els empresaris espanyols? Els millors del planeta. El sistema financer? El millor de l'univers. La gran patronal? Una llum brillant enmig de la negror de la nit. Els polítics? Canviem-los tots per tecnòcrates, que ells sí que en saben. El sector públic? Ruïnós i culpable.
En fi, per dir rucades que no quedi: per què no despatxem el president de la CEOE, que tan desenfeinat està? No és possible, ja ho sé, però ja posats a fer retallades i estalviar...
Això em porta a una comparació odiosa però necessària: que diferent, radicalment diferent, és la CECOT, per posar un exemple no gens a l'atzar. Una patronal seriosa i moderna, amb la qual pots estar o no d'acord, evidentment, però que fa bé la seva feina, defensa intel.ligentment els seus interessos i té sovint idees noves i ben pensades. Justament per això, no crec que se l'escoltin massa, a Madrid...
