Com llamàntols en aigua freda

Mentre a Catalunya “el govern dels millors” continua fent-se un embolic important, improvisant, teatralitzant i dilapidant el capital polític que havia acumulat, el nou govern espanyol es posa en marxa a ritme de “calabobos”. Pluja fina, d’aquella que et deixa ben xop quan tu et pensaves que només estaven caient quatre gotes… Rajoy ha virat clarament cap al centre, tot i que haurà de fer algun gest a la caverna mediàtica i política que en poc temps se’l menjarà viu: allò de “maricomplejines” serà una anècdota al costat de la immensa frustració que comença a supurar a les casernes de la Brunete. 


El nou govern defuig des del primer moment, hàbilment, la confrontació: no busca excitar sinó desmobilitzar. Ja aniran fent, que d’això en saben prou. Aplicaran allò tan brillantment exposat, en paraules lapidàries, a un text que als catalans ens hauria de sonar d’alguna cosa: “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. 


La pressió augmentarà gradualment, suaument: serem com llamàntols posats en una olla d’aigua freda. Si vas apujant la temperatura a poc a poc, quan les bestioles se n’adonen que les estan bollint ja és massa tard. 


Per aquí anirà el govern Rajoy, amb una important característica inicial: la seriositat, la gravetat, l’autoritat, la sapiència (sempre més suposada que real), la previsibilitat. Actituds que generen tranquil.litat i docilitat. Amb una curiositat afegida: l’elevadíssim percentatge de ministres que han estat alts funcionaris, que pertanyen a l’elit del sistema públic i també a l’elit econòmica i social, és clar. En un país on l’administració està a punt de ser qualificada de zona catastròfica i ruïna nacional, és un detall molt interessant a retenir. Tant si li agrada com si no a la Ceoe, i encara que en Mas i altres no se n’adonin, resulta que per governar bé fan falta funcionaris. D’una o altra manera, amb un o altre nom, però funcionaris. Des dels temps dels faraons i els escribes d’Egipte o dels reis de Mesopotàmia…

Share this: