Black Christmas i brots verds

La cançó, un tòpic nadalenc, és "White Christmas", però aquest any no toca. Per molt bonica i ensucrada que sigui, però no sembla la banda sonora més adequada en aquests moments. El Nadal ha passat del blanc i el vermell com a colors "corporatius" al gris fosc o al negre: són les tonalitats dominants, ens agradi o no. 


Superat ja el primer tram de les festes i àpats familiars de Nadal, encarem la recta final de l'any amb algun quilet de més i el sentiment fatalista que inspiren "les coses que han de passar". Ja hem assumit -després de l'indigesta orgia de totxo, hipoteques i visa- que els temps són amargs i que han de passar coses inevitables, no sabem si per anar millor, per sobreviure o per morir-nos més lentament. 


Es el moment de les mesures extraordinàries: sí, encara creiem que els governs tenen poder per resoldre alguna cosa, quan no és veritat en absolut. Ja no és temps de governs ni de nadales hiperglucèmiques sinó de mercats, de banca, de borses, de poders mundials a l'ombra, de retallades i estafes que ens estan fent a plena llum del dia: aqueta és la música del moment, la de les festes que són un pròleg del temps dur, gris, amarg que vindrà a partir de l'any nou. 


Fa riure (o plorar) pensar en aquella època en la que els optimistes incurables ens enganyaven i s'enganyaven veient brots verds i altres miratges: no hi ha res prometedor a l'horitzó, només estretors i desgràcies. Tanmateix, per tristes que siguin les nadales que toquen ara, ens en sortirem d'una o altra manera, trobarem idees ara impensables, ens buscarem la vida, recomençarem, però encara no sabem com. D'això va el temps post-Nadal que ens espera, l'any que vindrà, els anys que vindran...  I sí, ens en sortirem però haurem de pagar un peatge que arrossegarem durant anys i panys. O sigui que de "White Christmas", res, què hi farem...

Share this: