Ens expliquen una cosa de la
cimera en la que diuen que s'ha salvat l'euro (ja em perdonaran si no ho
celebro), quan en realitat el que està passant és ben diferent. Acaben de
consumar la reforma del capitalisme que anunciava tan pinxo l'insubstancial
Sarkozy fa un temps. A retallar deute i dèficit públic com bojos, quan el
problema dramàtic és el privat i l'especulació salvatge que ens arruïna una i
altra vegada, amb bombolles immobiliàries, alimentàries o financeres. La qual
cosa no vol dir que es puguin fer polítiques que oblidin sistemàticament que
dos més dos sumen quatre i que els deutes s'han de pagar tard o d'hora.
Conseqüència? Rics més rics, pobres amb menys subsidis i serveis, classes
mitjanes empobrides i endeutades. I petites i mitjanes empreses ofegades: els
que guanyen són les grans corporacions, que juguen a una altra lliga i
prefiguren ja el món "Blade runner".
La partida està acabada i
perduda per a la majoria, fins i tot per als alemanys que es pensen que aquesta
catàstrofe no els afecta. Fins i tot Zapatero, que fa anys que va perdre el
rumb, ha col.laborat en la refundació del capitalisme, tot i que és cert que ho
ha fet arrossegant els peus. Tanmateix, ara està la mar de content de què Frau
Merkel li digui que s'ha comportat com un heroi. Just el que pensàvem, sí...
Mentrestant, l'esquerra europea continua desapareguda en combat o ves a saber on,
impotent i incapaç de prendre la iniciativa, de despertar un continent que s'endinsa
lentament en un mal son que serà llarguíssim i duríssim.
En fi. Que sí, que ja
estem sortint del túnel, ens diuen. Però resulta que a fora és negra nit.
