Els veïns li haurem d'estar eternament agraïts, perquè ja podria ser que això faci pujar els preus dels pisos a la zona: si la família reial tria la Maurina, és que el barri té futur i que s'hi poden fer bons negocis immobiliaris... El primer motiu d'orgull, doncs, Terrassa. Però després ve l'orgull de proximitat, que dirien els creadors de llenguatge políticament correcte i vitalment avorrit. No van comprar el pis a zones més cèntriques com la Vella o la Rambla o Vallparadís, no. Ni a Matadepera. A la Maurina!
En fi, tornem al guionista: ara el que tocaria, si no l'han despatxat encara, és imaginar-se la monarquia espanyola a deu o quinze anys vista. Quan acabi això de la crisi, per suposat, que els temps no estan per a experiments.
El cunyat del gendre, amb el nom de Felipe VI, pot estar ja regnant. Amb la Letizia al costat, faltaria més. I la Cristina, i el Marichalar, i l'Elena... I la reina mare, Sofia, enganxada als tranquil.litzants o de tornada a Grècia, si és que al 2025 en queda alguna cosa. I el país sencer enyorant el "juancarlismo", que malgrat ser provisional i amb poc "pedigree", ha donat un resultat excel.lent.
Aquest xicot alt, guapot, elegant, tan esportista i guai, acaba de fer un gran favor a la III República. Sumat això a la fredor i buidor de l'hereu que ja somia amb posar-se la corona, el panorama comença a ser esperançador per als republicans, just quan menys ens ho pensàvem. Ara només falta que la Letizia es gasti el sou a les màquines dels bars o que la nena Leonor surti okupa. O broker, que és pitjor.
