A sobre en aquells anys aparentment gloriosos només es va fer un esforç mínim per apujar el salari mínim. Com que hi havia crèdit per donar i per vendre, molta gent ni se'n va adonar de que perdia poder adquisitiu. Per altra banda, amb l'euro els preus van pujar espectacularment: les "chuches", els tomàquets, el pollastre o la Coca-Cola, a preus ben europeus en quatre dies.
Però nosaltres tan contents. Anàvem bé, oi que sí? I tant, ja ho estem veient!
Doncs vet aquí que Rajoy és a punt d'arribar a la Moncloa i va deixant anar, molt lentament, algunes pistes sobre el que pensa fer dos o tres dies abans de Nadal, per amargar-nos les festes i aprofitar que aquells dies estarem entretinguts.
Ja comencen a vendre'ns la famosa devaluació competitiva. Es a dir, continua l'operació "presa de pèl". El sistema és el mateix que s'ha aplicat amb la banca: les pèrdues són per a la majoria, els guanys per a una minoria. Ara aplicarem el mètode als sous. Toca retallar-los encara més per acabar d'empobrir-nos tots una mica més. Ho embolicaran tot amb belles i nobles paraules: esforç, sacrifici, solidaritat, austeritat, patriotisme... Ja ho anirem notant quan s'acabi l'anestèsia i ens adonem del carrer sense sortida al qual ens estan empenyent.
Sí, hi haurà protestes i tensions, i bones dosis de demagògia per totes les parts, però tot plegat no servirà de res: són tècniques absolutament inútils en aquests temps.
En fi, que ni caldrà ni podrem anar-nos-en a França de compres. En tindrem prou amb anar al súper aquí i comprovar que no només tot continua essent molt car, sinó que a sobre cobrem menys i ens costarà tot encara més car.
Europa, en diuen d'això.
