Els senadors, els seus familiars, amics i coneguts segur que sí s’han pres la molèstia d’investigar una mica els resultats. Són facilíssims de trobar, clar que sí. I segur que ens els devien explicar per activa i per passiva, dintre del tsunami de dades electorals que rebem aquests dies i que és impossible de digerir. Però aquests resultats de les votacions al Senat de totes les espanyes no em van quedar enregistrats a la memòria d'una majoria.
Si jo fos l’únic, estaria preocupat. Però ja he fet una petita enquesta i he arribat a una conclusió: hauria d’estar més preocupat si jo fos l’únic capaç de recordar-los. Doctor, doctor, estic angoixat, a les nits somio amb la llista de senadors electes...
Amb la qual cosa arribem allà on volíem arribar. De què serveix això del Senat? Pregunta tonta per excel.lència amb resposta per a tontos. No m’ho diguin, que ja em sé la lliçó: una cambra de representació territorial que simbolitza l’Estat de les Autonomies, la rica diversitat de les terres d’Espanya i totes aquestes coses tan boniques que surten a la Constitució.
Això és un conte de fades, perquè no ha estat mai així ni hi ha cap mena de possibilitat que sigui així en els propers anys.
Ho sabem tots, per què enganyar-nos: no serveix absolutament de res.
Si no hi fos, si el tanquéssin demà mateix sense fer massa soroll, si no es constituís el dia que toqui, ni ens n’adonaríem. No passaria absolutament res, no el trobaríem a faltar. Sí, caldria modificar unes quantes lleis que fan que al Senat sembli que hi passen coses, però en el fons seria un problema menor davant la magnitud de problemes que ara mateix ens assetgen.
En fi, que com que això no passarà, el més sensat deu ser probablement fer com si no existís. Que és just el que estem fent fa anys i panys. I el que seguirem fent en el futur. I el que els senadors fan envers Espanya i la seva rica diversitat territorial: passar d'ella, passar de tot.
