Li hem de fer un monument a la CEOE

No sabem la sort que tenim amb la patronal CEOE. Pobra gent, no dormen ni de nit ni de dia: es passen les vint-i-quatre hores pensant idees per tirar endavant Espanya i reactivar l'economia. No els agrairem mai, per exemple, les seves propostes d'eliminació de ponts i festius, per guanyar productivitat i pel bé del país, faltaria més. Ara, decidits a fer més i majors serveis a la pàtria, presenten el seu programa electoral per al 20-N, que és una manera indirecta, clar, de presentar el programa a mig i llarg termini del futurible govern de dretes.



Per idees no queden, en efecte. Demanen retallar sense pietat despesa pública, que no s'abaixin impostos a les empreses, que es continuï invertint en infraestructures encara que baixi la despesa pública (el negoci ni tocar-lo, oi?). Coses així. 

I una d'espectacular, que fins i pot posa incòmode el PP: reduir al mínim, i fins i tot a zero, els costos dels acomiadaments procedents i improcedents. La qual cosa segur que té un efecte positiu extraordinari en la creació de llocs de treball i la reactivació de l'economia, sens dubte. 

Per això crec que no els podem deixar sols, que cal donar-los un cop de mà, aportar idees. Modestament, és clar, podrien ser coses com aquestes... 

Que les persones acomiadades paguin una indemnització a l'empresari, per exemple, podria ser una innovacio absoluta a escala mundial. 

Que el sou mínim sigui sou màxim per al 70% de la població, i ja tenim un substitut del crèdit inexistent per a empreses. 

Que els malalts paguin una multa per fer anar malament la sanitat. 

Que els pobres paguin una taxa per ser pobres, ja que, com se sap, és culpa seva. 

Que l'Estat compri tots els pisos a la banca i les immobiliàries i després els hi revengui per un euro: crisi solucionada en dos dies. 

O fer monuments a la CEOE a cada poble i ciutat, que això també ajudaria a reactivar l'economia. 

Coses així, innovadores, agosarades, ens faran anar endavant, segur, i escriure pàgines brillants de la història econòmica de la humanitat. Clar que hi veig un petit, petit problema... Se'ls ha acudit pensar qui i amb quins diners comprarà el que fabriquen aquests empresaris tan brillants? Perquè en un país que exporta poc i importa molt, les coses les hem de comprar bàsicament els d'aquí, no? 

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes