El jutge de primera instància número 2 de Sabadell ho ha intentat però li han retornat la pilota. A ell i al govern: el Tribunal Constitucional, amb una rapidesa sorprenent, ha declarat que les execucions d’hipoteques no vulneren drets fonamentals i per tant no són anticonstitucionals. El jutge Soler va plantejar el tema al setembre, el va traslladar al Constitucional perquè –primmirat i delicat com deu ser- hi veia alguns abusos i cosetes que no li acabaven de fer el pes. Doncs ja té resposta per la via ràpida. Pim-pam, no fos cas que prenguem mal i el sistema s’esfondri.
En un moment en el qual alguns ciutadans tenen la gosadia d’enfrontar-se als desnonaments (cosa que s’acaba amb uns quants policies, ja ho anem veient) i que pot semblar (erròniament, clar) que trontolla el sistema abusiu de les execucions hipotecàries i deutes de per vida, no hi ha res com un missatge contundent. El que es fa és rotundament constitucional i tothom a pagar i callar. Amb una derivada interessant: el tema l’han de resoldre els legisladors i el govern. Els quals, impecablement segrestats i lligats de mans pel sistema financer, retocaran alguna cosa si la pressió popular puja, però que ningú no somii que facin la revolució.
Aquí rescatarem les caixes i el que més convingui per fer mèrits davant dels bancs que dominen els famosos mercats, i si cal ens arruinarem a base de fer reformes de les reformes, però de remenar la pedra de toc del sistema, l’amenaça hipotecària, ni parlar-ne: seria com treure-li el botó nuclear a l’Obama, impensable.
Tot és rigorosament constitucional, cosa que en aquest país significa que és sagrat, sobretot si ho diu un tribunal tan independent i prestigiós com aquest. O sigui que la trituradora de persones i famílies pot seguir funcionant amb tranquil.litat. Al servei de les persones, com diuen als anuncis, en efecte… El premi Nobel i antic alt càrrec del Banc Mundial, Joseph Stigliz, que es va arremangar per participar a una assemblea d’indignats a Madrid i no sembla un perillós revolucionari, ho va resumir: “Això no funciona, s’ha de canviar”. Potser no caldria ni tan sols reformar la Constitució: n’hi hauria prou amb llegir-la bé i interpretar el seu esperit rectament…
(Diari de Terrassa, 26.07.2011)
