De totes les coses que es poden retallar, la darrera serà la policia. Deixant de banda, per descomptat, l'exèrcit, faltaria més: algú ha escoltat una sola vegada, una sola, que algun dels més radicals retalladors americans o europeus hagi insinuat una reducció del pressupost militar? Amb les coses serioses aquesta gent mai no fa bromes: si cal es carregaran l'estat del benestar, fins als fonaments, però mai de la vida el pressupost destinat a seguretat o, segons com es miri, a repressió, a amenaça o a agressió. Són bons temps per als pressupostos policials i militars: a Noruega ara no els faltaran diners ni recursos per a la policia, el mateix que passarà a Gran Bretanya. I aquí anem pel mateix camí: l'ordre social s'acabarà mantenint a garrotades, com ha estat sempre, amb algunes excepcions.
Aquí farem el mateix, si es dóna el cas: surt més barata la policia que tota l'anestèsia social de l'estat del benestar, no ens enganyem. I estalvia molts debats filosòfics que per a segons qui són una pèrdua de temps: "garrote y tientetieso" és el que ens anuncia el futur. Cada vegada que hi hagi algun drama, la resposta serà la mateixa. I ho demanarà la gent, la majoria. Més policia, més recursos. No fos cas que caiguéssim en el perillós parany de pensar més del compte: posar controls, endurir les penes, perseguir el mal, és sempre la solució fàcil i populista. Conservadora? De dretes? Sí, clar, però no només: quan s'estén el virus de la por (i es va estenent), l'ordre esdevé el darrer refugi, la darrera seguretat i esdevé molt molt difícil, no caure en el parany... Solucions simplistes a problemes artificialment i enganyosament simplificats.
Una vegada perdut el refugi de la fe i de la resignació (la JMJ, que insisteixo a dir que és molt respectable, és també només un miratge), que funcionava impecablement com a antídot de la desesperació, totes les angoixes i tragèdies tendeixen a provocar dies de fúria. Per als quals la barrera policial serà cada vegada més utilitzada: el pressupost i el deute públic no seran problema. La millor preparació psicològica que podem tenir de cara al futur és veure la tele dues o tres hores diàries: la combinació entre ximpleries narcòtiques i dosis massives de sèries de policies és, en realitat, el màster que necessitem...
(Diari de Terrassa. 17.08.2011)
