Sospitosos habituals

            Juraria haver escoltat més d’una i de dues vegades, si no em falla la memòria, que una de les excelses virtuts d’aquest país i de la seva insuperable, perfectíssima, intocable i sagrada Constitució és que aquí es pot defensar lliurement qualsevol idea, a condició de que es faci pacíficament. Exactament, el que es diu exactament, això no ho posa enlloc. Però és l’esperit constitucional. També juraria, igualment amb certa cautel.la, que no es pot condemnar ningú només per unes sospites, que la gent és innocent mentre no es demostri el contrari: en fi, tot això que veiem a les pel.lícules i que no és ni del tot veritat ni del tot mentida, però sona a música celestial. Aquesta llibertat de pensament empara, per exemple, els racistes, els feixistes i en fins i tot els que somien amb un sistema totalitari. També empara, mal ens pesi, els islamistes radicals, llevat de quan prediquen la guerra santa. Igualment, dóna cobertura a aquells que si poguéssin es carregarien directament les autonomies i les reduirien a un programa televisiu de danses folklòriques i formatges a la 2 (de matinada, evidentment): tenen dret a pensar-ho i dir-ho i fins i tot a posar-ho a un programa electoral. L’independentisme ho té més aviat cru amb la bíblia constitucional a la mà i les funcions que reserva a les forces armades en cas extrem; tanmateix, hi ha marge per reclamar independències diverses, mentre no perilli seriosament el sistema. Ara, gràcies a aquest Tribunal Constitucional que no ens mereixem, també és possible que no et condemnin preventivament per sospites d’amistat amb els terroristes: pels pèls, però els de Bildu podran anar a les urnes, tot i el clamor de l’Espanya eterna que té una notable afició a engarjolar preventivament els sospitosos habituals i que ha aconseguit segrestar l’esperit de la Constitució i dominar el terreny de joc polític. Tenen una maquinària tan poderosa i tan agressiva que han imposat el seu concepte restrictiu de culpabilitat preventiva. No és que tingui cap mena de simpatia per Bildu i el que representa, però per una vegada podem alegrar-nos de què la culpabilitat s’hagi de demostrar amb fets. Això no fa un país molt millor, però tampoc no l’empitjora. Hi ha anys que no és poca cosa.

Share this: