Tot aprenent la lentitud

El cercle vermell amb el 110 a dins és un símbol del nou temps que vivim. Es a dir, de la post-crisi, aquesta mena de territori aspre i confús en el qual tot indica que hi passarem una llarga temporada. Del país que anava com una moto al país que aixeca el peu de l’accelerador i ha de reaprendre la lentitud, el nou lloc que ocupem al món, una nova realitat plena de nafres, de bonys, de forats negres i de paranys. Més enllà de la seva discutible utilitat, el senyal de 110 és la gran icona del moment, acompanyat probablement d’un bon grapat de multes ben reals i no gens simbòliques. Hi ha altres signes que caldria retenir per dibuixar-nos el mapa mental del nou país en el qual vivim. Per exemple, que els experts internacionals afirmin que encara tenim sobrevalorats els pisos en excés: difícil saber si és un 40%, com diu The Economist, però és evident que mentre bancs i caixes tinguin interès a mantenir-los tan alts com sigui possible, seguirem empantanegats anys i panys. El totxo pesa com una llosa sobre el nostre futur. Més signes: les queixes per les aparentment dramàtiques xifres de vendes d’automòbils. “Aparentment” és perquè ens havíem cregut que era possible tenir sis cotxes (millor alemanys, si pot ser) en una família de quatre membres. La realitat s’imposa novament. O el preu de la benzina, disparat, i que ningú no pensi a rebaixar impostos indirectes per no ofegar del tot l’estabilització de l’economia: millor anar a 110, a 90 o circular en dies alterns… En paral.lel, les pujades del famós euribor (els pisos no baixaran mai i les hipoteques millor que siguin variables, ens deien…), que acabaran de rematar moltes famílies sobre-endeutades. I la inflació que treu el nas, just quan ens avisen que els salaris deixaran de ser compensats amb l’IPC, o sigui que ja tenim servit un nou capítol de la profunda devaluació que estem patint i que ens anirà passant factura en els propers anys: menys consum intern, per exemple, quan més falta fa. Frenar, frenar: aquest és el lema que sona per tot arreu, quan hauríem d’estar accelerant cap a algun indret, si hi hagués un horitzó clar. Més enllà de la frenada, però, encara no es veu res. I el que trigarem fins que ens haguem rendit del tot, que és del que es tracta…

Share this: