Fem-li cas al Botín, sí...

Don Emilio, amb la seva corbata i els seus elàstics d’un vermell rigorosament corporatiu, li ha donat un caramel a Zapatero, que s’està esforçant per complir amb els deures que li han imposat, al mateix temps que ha deixat clar qui mana aquí. Amb elegància i maneres, clar, li va dir a Zapatero que no s’emboliqui amb les eleccions anticipades: el millor per a Espanya és que continuï sacrificant-se un anyet més, fent les fantàstiques reformes que ens dicten els mercats, i després, si molt convé, ja vindrà la dreta de sempre, la que hi entén d’aquestes coses, per portar-nos cap a un espectacular boom de progrés i creixement. Que Déu ens agafi confessats, perquè és evident que estem en mans dels “botines” i altres espècies, que tenen claríssim què hem de fer tots perquè ells vagin millor que mai. La foto de la Moncloa és la icona definitiva d’aquesta Espanya estafada. Ens han venut com un drama el deute públic, quan el problema és de deute privat, i ells, els “botines”, sabien perfectament què estaven fent. Ens demanen sacrificis i retallades per ser més competitius, quan resulta que amb les dades a la mà som un país a la banda mitja/alta de la productivitat europea i a la banda baixa dels sal.laris. El brutal atur que patim és en gran part fill de la seva especulació financera i immobiliària, que va entabanar milions de persones: no és culpa del govern (que tampoc no podrà crear feina), sinó dels financers i els immobiliaris combinats, de la bogeria que van propiciar. Però no els interessa que ens n’adonem de la realitat ni de les causes dels nostres problemes. I molt menys els convé que algú pensi que hi ha altres maneres de fer les coses: per exemple, canviar les hipoteques o recuperar la funció social de les caixes (les de veritat, no les dels darrers anys). Ens intoxiquen per portar-nos pacíficament a l’escorxador, amb foto a la Moncloa inclosa, que sempre dóna autoritat. I entre la desídia de gran part de la societat, literalment espantada pel que passa, endeutada fins a les celles i sense alternatives ideològiques al neo-liberalisme triomfant, van imposant la seva agenda. Que ens portarà a la recuperació de la banca i les financers, sens dubte, i a la ruïna de vàries generacions d’espanyols. Catalans inclosos, doblement arruïnats…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes