El tic llatí

Potser és casual, però posar ara el focus sobre l’economia submergida no sembla fruit de l’atzar. Vet aquí que ara el sistema financer seminacionalitzat del qual gaudim assenyala amb el dit a tots aquells que viuen de l’economia submergida. Fa anys i panys que ho sabem, tot i que probablement la bossa de treball opac ha anat augmentant els darrers anys. Ara, gràcies a l’estudi patrocinat per la fundació de les caixes, FUNCAS, ja tenim uns nous culpables. Més de quatre milions d’espanyols treballen en l’economia submergida. Això no vol dir que els quatre milions d’aturats no existeixin: no se sap quanta gent treballa simultàniament a l’economia A i a l’economia B, la que paga impostos i la que no.  La xifra: un 17% del PIB. Altres experts apunten més amunt, a un 20% i encara més: una xifra espectacular que no és cap descobriment. Segurament si mirem cap a Itàlia, Portugal o Grècia, aquest arc llatí europeu per a segons què, ens trobaríem amb xifres iguals o encara pitjors. Es el tic llatí. I cap al nord, el paisatge és un altre, evidentment, tot i que ningú no és perfecte. La FUNCAS apunta en la direcció correcta, en efecte: això és una desigualtat i una injustícia evident. Però que a molta gent ja li convé i que l’Estat ha ignorat conscientment des de tota la vida. I si no va collar l’economia submergida quan era hora de fer-ho, en els bons temps, a veure ara qui té valor de començar a passar el rasclet i de treure a la llum aquesta gegantina bossa de frau. Si aprofiten per passar el rasclet pels raconets del diner negre també estaria bé, però ja se sap que al capital ni moltestar-lo, no fos cas que s’espanti, que és molt sensible. I si se n’assabenten els mercats, estem llestos… O sigui que millor anem tapant forats del sistema financer, que de feina no ens en faltarà, i ja resoldrem el tema més endavant… Tanmateix, amb prudència i mesura, potser sí que convindria començar a blanquejar l’economia negra, el diner negre i el que calgui. Més que res perquè al marge de la conveniència o no de fer-ho ara, no estaria de més replantejar la profunda injustícia fiscal d’aquest país. Un tema absolutament d’esquerres, per altra banda, si ens donen permís els mercats…

Share this: