La capital de Qatar és...

Fa quatre dies no hauria estat capaç de dir el nom de la capital de Qatar. Ara ja el sé. Doha. I gràcies al Google Earth, tinc una idea aproximada d’on es troba. Així anem eixamplant horitzons culturals i acomodant-nos al món en el qual vivim. A Qatar hi ha diners per donar, per vendre, per llogar i per esponsoritzar. També hi ha gas i petroli a dojo, que nosaltres comprem amb els nostres diners, perquè una part respectable d’aquests diners vagin a parar a Qatar i enriqueixin encara més aquest minúscul emirat. El qual, a la seva vegada, ara inverteix els mateixos diners en deixar-nos diners. Un cicle perfecte, ple de significats. L’emirat ja ha posat el seu logo a la samarreta del Barça, poca broma. I ara li ha promès a Zapatero, en viatge de negocis, uns tres-cents milions d’euros per tapar forats al capital de les caixes. El president fa el que li toca fer, agafar la maleta i fer el “tour” cap allà on hi ha diner fresc i de sobres. Qatar, Aràbia, els emirats del Golf, la Xina… I si volen venir a fabricar aquí el que sigui, els donarem facilitats, i si ens encarreguen un AVE del desert (hi tenim pràctica en això de fer trens en el no-res…), o qualsevol altra cosa, doncs també, que no anem sobrats de res. 

Necessitem una transfusió gegantina i estem disposats a vendre el cos i l’ànima i el que més convingui. Tècnicament, diríem que això és obrir nous mercats. Segurament no hi ha cap altra sortida. Però tot plegat deixa un regust una mica agre: aquesta és la posició espanyola en el món, després de ser els reis mundials en quilòmetres d’AVE i en sistemes financers a prova de bombes. Xina és una novetat en el mapa, però els països àrabs ja eren fa dècades els nostres tradicionals amics… amistat que no els impedia fer-se rics gràcies a nosaltres, és clar. Però ens els miràvem amb superioritat, recordem-ho. Ara ja s’ha capgirat tot plegat. Els xeics, els emirs, els grisos amos del poder xinès, són ara els reis. I tenim a punt quilòmetres de catifa vermella per rebre’ls. Perquè aniran venint, això segur.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes