Si el futur és això...

Hi ha veritats que, encara que siguin dures, convé anar-les assumint per no enganyar-nos. Una primera, brutal: les xifres altes d’atur ens acompanyaran durant molt de temps. Alguns visionaris afirmen que la crisi ja ha acabat i que el que estem veient és senzillament la nova normalitat, per dir-ho d’alguna manera: el paisatge del futur és aquest present, a grans línies. El missatge pot semblar pessimista, però em temo que simplement és d’un realisme massa cru: el país no dóna per a més. I els miracles són improbables, per molta fe o ingenuïtat que hi posem. 

Per això sorprèn que alguns polítics prometin alegrement resoldre la crisi per art de màgia. Rajoy és un d’aquests mags. No diu mai com pensa fer-ho, però afirma que amb ell la crisi s’acabaria en dos dies. Hi ha dies que sembla que tingui una agenda oculta, però en altres moments, em temo que simplement no porta escrit res als papers, que no hi ha cap idea més enllà de guanyar les eleccions per carbonització de l’actual govern i després ja veurem. Promesa sense manies: amb mi, diu ell modestament, els espanyols passaran de malviure amb un subsidi a viure dignament amb una feina. Serà realment un dels grans miracles de la història de la humanitat… I a sobre parteix d’una premisa falsa: la culpa de la crisi, i també de l’atur, no és del govern, de la mateixa manera que no en té la solució. Es una crisi d’origens estrictament privats, no ens n’oblidem, perquè al final ens voldran fer creure justament el contrari, que la crisi la va planificar en Zapatero en persona. I a l’àmbit privat, amb l’ajut dels diners públics com a coixí, és on s’haurà de crear feina i digerir tot el totxo acumulat i tapar forats descomunals. 

Això demana temps, molt temps: aquest és el paisatge que no canviarà per molta esperança que hi posem i per moltes falses promeses que ens facin. El futur és això, aquest és el problema…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes