Hipoteques: la nostra revolta

Mentre el món àrab pateix una forta sotraguejada, que ja veurem com acabarà, aquí també s’està plantant la llavor d’una revolta. La batalla contra la clamorosa injustícia de les hipoteques va prenent forma, per a horror de tots els bancs i caixes que n’han abusat conscientment des de fa anys. Fa uns dies, l’associació que representa els municipis espanyols, la FEMP, va moure fitxa: demana al govern que si quan una hipoteca no es pugui pagar, el deutor no sigui esclau del banc o caixa tota la vida. Es a dir, que ens apuntem al model americà: aquí tens les claus i en paus. Ara, un jutge de Sabadell ha enviat la pilota ni més ni menys que al Tribunal Constitucional: creu que la norma actual vulnera la Constitució i demana que es pronunciin els seus guardians. 

Es força insòlit, en aquest país, reivindicar els aspectes socials de la Constitució: ha interessat sempre presentar-los com pura literatura sense eficàcia pràctica. Doncs mira, no, ara recordem que és la norma que el poble sobirà es va donar a si mateix.  No és que això sigui garantia de res, donat el prestigi que acumula el TC, però almenys s’obren camins impensables fa uns mesos, quan això de donar la hipoteca per liquidada a canvi de les claus semblava que seria una catàstrofe per al sistema financer. Un sistema que, com ja veiem, és capaç d’arruinar-se ell solet i que ara sí que és més nostre que mai: els diners dels ciutadans, dels contribuents, són els que han de salvar una situació dramàtica a base d’injeccions directes i indirectes de diners públics. 

La lògica porta a concloure que, ja que els hem de sostenir, potser que diguem alguna cosa sobre alguns temes, no? Per exemple, aquesta forma subtil d’esclavatge que és la hipoteca de per vida i que està arruinant milers de persones i famílies, condemnades a arrossegar deutes eterns perquè el banc o la caixa no volen assumir que els negocis són negocis i a vegades es guanya i a vegades es perd. Això que abans era una veritat absoluta ara comença a ser qüestionat seriosament. I ho serà més, molt més. Es una forma civilitzada i pacífica de revolta contra la injustícia. Que ja comença a tocar, no?

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes