Frau Merkel se’n refia més aviat poc, per no dir gens. No només de Zapatero, no, que ha fet mèrits sobrats: de tots nosaltres, Rajoy inclòs, que és evident que no li fa el pes ni a ella ni a gairebé ningú. La “senyo” ve a fer una visita curteta, que ens venen com una cimera quan no és més que un examen a correcuita. El govern ha fet els deures als darrers cinc minuts, però amb nota: ens farem l’harakiri per consens. Millor, impossible.
I encara hi ha més èxits: entre els uns i els altres, han aconseguit que siguin les autonomies les culpables del desastre financer, econòmic i industrial que tenim entre mans. L’Estat és un prodigi de perfecció, coordinació, eficiència i austeritat: el que ens ha arruïnat són les ambaixades. Per altra part, absolutament inútils.
Ara sí que el dibuix del futur està acabat...
El panorama està claríssim. Primer, retallada “a saco” de les pensions: posem que un 25%, a ull, que no és poc. Després, coordinació autonòmica, que obrarà el miracle de treure’ns del forat. Tercer, el miracle de la transfiguració de les caixes: en diuen desamortització o bancarització, però és una gegantina presa de pèl. I el país sencer calladet, que així estem més “monos”: acabem de refundar el capitalisme, ni més ni menys, socialitzant-lo prèviament. Genial: d’aquesta, passem a la història amb majúscules. I amb consens, això sí, que no falti, a veure si ens donen ara la matrícula d’honor. L’atur ja veurem com el resolem, tot és qüestió de fe: no hi ha ni un sol pla seriós i viable sobre la taula, excepte abaratir encara més l’acomiadament i coses així, que generen feina a dojo, tal com diuen els manuals. I el corol.lari: qui pugui, a emigrar a Alemanya, però en primera classe, que la resta de vagons ja estan plens, no sé si m’explico…
La quimèrica química amb la Merkel serà pura física: una contundent clatellada, a repartir entre tots. Acompanyada d’un curs d’alemany per fascicles, “natürlich”…
