Barcelona és la ciutat europea amb més motos per nombre d’habitants. I Catalunya serà aviat el país amb menys fabricants de motos per nombre d’habitants. Genial. La història de la nostra indústria motociclista és brutalment reveladora sobre la deriva d’aquest país...
Fa anys, dues o tres dècades, érem una potència mundial en aquest sector. Sanglas, Bultaco, Montesa, Ossa, Derbi… Fa uns dies, Yamaha va tancar la única fàbrica que tenia aquí, al Vallès Oriental. Tot i que l’any passat era una factoria rendible, se l’emporten a França, no a la Xina o a Vietnam, que és al que ja estem acostumats. La marxa de Yamaha tanca una història que diu molt sobre nosaltres fins i tot als que, com servidor, no hi entenem gens de motos. Però això no va de motos, sinó d’una altra cosa.
En resum: comprem les motos aquí, per generar beneficis, finançar fàbriques i llocs de treball al Japó, a França, a Itàlia o a la Xina. La història de la indústria de motocicletes nacional és literalment per posar-se a plorar, un perfecte retrat de la incapacitat d’aquest país per consolidar-se com una autèntica potència industrial. I ara, en comptes de fer política industrial (i fer córrer el crèdit), el que fem és retallar, escanyar, ofegar. Una estratègia (del goverm actual, sí, però del PP també) que no generarà feina ni riquesa. Ni crèdit per comprar motos.
