Hi ha dies que els grinyols de la complexa relació Catalunya-Espanya afloren de forma amable. No sempre estarem barallant-nos per “calderilla”, que si deu mil milions d’euros amunt, que si vint mil milions avall, que si les carreteres, els aeroports, els trens… en fi, tot això que tantes energies absorbeix i segurament no acabarà portant enlloc. Posem-nos en el terreny de la cultura universal. Bé, la cultura universal oficial, la que bateja la UNESCO amb l’etiqueta prestigiosa de Patrimoni de la Humanitat. Al mateix temps, i sense que serveixi de precedent, pugen a aquesta categoria els castells (Terrassa en un lloc líder, per cert), el flamenco i el cant de la Sibil.la.
Impecable i increïble: la diversitat cultural espanyola en una sola foto. Excel.lent i exemplar: les coses s’han fet bé. El govern espanyol va presentar quatre candidatures l’any passat, de les quals una, els patis cordovesos, no ha sortit. Era una imatge perfecta, un gran espot publicitari que no hauria estat possible amb un govern hiperespanyolista, per exemple: o és que algú s’ho imagina? La recepció de la imatge, via satèl.lit, ha estat també reveladora, malgrat les bones intencions de partida. A Madrid (i aquí ens n’hem queixat una miqueta, amargament) han volgut veure bàsicament el reconeixement universal al flamenco. Entengui’s “Madrid” per la maquinària mediàtica madrilenya, que crea la realitat espanyola diàriament. El flamenco al titular, els castells i la Sibil.la, al subtítol i gràcies. Aquí ho hem fet més aviat a l’inrevés. El flamenco, de passada. I suposo que a Mallorca hauran fet del seu cant medieval el centre del món. La reacció ens retrata més que no les quatre candidatures delicadament equilibrades. Es una qüestió de centres emocionals, de picabaralles simbòliques.
I la cosa acaba amb una curiosa unanimitat. Aquí no entenem la universalitat dels castells com un èxit de la cultura espanyola. Allà tampoc. O a l’inrevés, si es vol. Cap sorpresa, per altra banda: d’esperit universal anem justets. La qual cosa no vol dir que hi hagi molts silenciosos disidents a una banda i l’altra.
SIMILAR ARTICLES
