Mr. Marcet, des de Londres

Fa un any que el terrassenc Albert Marcet és catedràtic a la London School of Economics. L’avala una trajectòria brillant en macroeconomia i política monetària que l’ha portat fins a la mítica LSE, centre pel que han passat una quinzena de premis Nobel i que és una referència clau per a la banca d’inversions de la City. Els “mercats”, vaja, que aquí ens fan tremolar dia sí i dia també. Un lloc privilegiat, en perspectiva i en distància, per observar una Espanya atrapada en una angoixant situació. La seva (a La Vanguardia, fa uns dies) no és una visió catastrofista. No tot és un desastre. Té clar que aquest país només ha suspès pagaments durant la guerra civil. Que es diuen moltes animalades gratuïtes (o interessades). Que no es pot acusar els mercats d’especulació quan et va malament i jugar amb entusiasme al gran joc del capital quan el vent et va a favor. Que la dreta madrilenya juga contra Espanya i la perjudica greument a nivell internacional. Que el govern ha fet raonablement bé la correcció de rumb. Que hi ha un munt d’empreses (grans, gegants) a les quals els va força bé el negoci i podrien ser una nova “bandera espanyola”. Que cal assumir que ens hem empobrit de cop (o que ens vam enriquir menys del que pensàvem)… No és que sigui una visió molt tranquil.litzadora quan sembla que tot trontolla i ens diuen que aquí s’està lluitant la mare de totes les batalles pel futur de l’euro. Però és una visió serena, equilibrada, que ajuda a reflexionar. Mr. Marcet, tanmateix, posa l’accent en l’atur. Suau en les formes, duríssim en el fons: no veu que els partits i líders polítics estiguin pensant seriosament en la solució a aquest drama que, entre altres coses, és una de les causes de l’actual crisi de deute públic. Que aquest és l’autèntic drama ja ho sabíem i que ningú no té la solució immediata, també. La pregunta implícita del catedràtic, i què esperen vostès a fer alguna cosa?, ressona estranyament en un paisatge devastat. I si no la responem, ens la respondran.

Share this: