A la vida real, la gent fuma. Agradi o no, sigui bo o dolent. Com tantes altres coses que passen a la vida real. Però a la tele o als diaris la gent deixarà de fumar. Miracle. Espera’t, com era allò tan bonic, que els mitjans són el mirall de la realitat, o alguna cosa per l’estil… Doncs no. Podrem veure com es mor de gana un nen a qualsevol poblet africà, la darrera matança dels talibans, desenes de crims horribles i taques de sang espantoses, guerres i revoltes, accidents apocal.líptics i el que calgui, però no podrem veure gent fumar. Magnífic. Així ho diu la nova llei antitabac. I com que algú ja es deu veure a venir la pedregada, ja avancen alguna explicació: és que els de les tabacaleres són molt espavilats i busquen la manera de fer sortir els seus productes a la tele o als diaris i revistes.
Però com que els nostres legisladors tampoc no volen fer-ne un gra massa, han commutat la pena al cinema i la ficció en general: podrem veure un paquet de C**** o de W****** a una sèrie o a una pel.li i fins i tot, oh escàndol, gent fumant. Pel carrer, evidentment. Vaja, com fa dècades quan es veia un turmell o, en casos extrems, una cuixa, si fa o no fa: d’allò més excitant. Sort que no haurem d’anar en peregrinació a Perpinyà… En fi, aquesta mena de coses tenen un nom lleig: censura. I talibanisme, també. Demà pensen prohibir també que es vegin hamburgueses a la tele? O obligar que hi hagi una correcta proporció de talles XS, S, M, L, XL i XXXXL als diaris, als programes? Són només idees que els podem apuntar, per si no se’ls havia acudit… Clar que en altres coses ja hi pensen, com en continuar prohibint infantilment que es publiquin enquestes electorals uns dies abans de les eleccions. Es el mateix que la famosa jornada de reflexió: ens tracten com a nens. Els carrers plens de cartells, pancartes i banderoles, i nosaltres a reflexionar amb els ulls tancats, no fos cas que algú ens influencii… Hi ha països més normals o es fa campanya fins a la porta del col.legi electoral: senzillament, és més natural i sobretot és infinitament més adult.
Però es veu que per a segons quines coses la tendència és, ja em perdonaran la grolleria, agafar-se-la amb paper de fumar. Mai millor dit, en aquest cas. Que no sé si, a sobre de groller, es podria qualificar com a publicitat il.legal…
