Tot i no ser de missa, em costa entendre com hi pot haver gent que estigui “en contra” de la visita del Papa. Puc entendre que no et faci ni fred ni calor, en funció de les teves creences i ideologies diverses, però no deixa de sobtar-me aquest “en contra”. Es normalíssim que el representant de l’encara religió majoritària (que ho serà, almenys formalment, durant molt de temps) vingui a trobar-se amb els seus fidels, i si és possible que tingui envers Catalunya una actitud més oberta que el seu mediàtic antecessor, millor encara. Per als catòlics catalans, evidentment, però també per al país que no va gens sobrat ni de reconeixements exteriors ni de projecció. I si a més inaugurem un dels més singulars temples catòlics de la modernitat, obra d’un estrany i visionari arquitecte, doncs millor encara.
Clar, ja s’entén que el Papa no ve a saludar els amics, sinó a projectar les creences que representa en una societat que ja no és ni súbdita ni submissa. Lògic: el seu viatge té molts significats, un dels quals, enfortir la presència del catolicisme. Podem esperar una altra cosa de la principal autoritat catòlica? Jo diria que no… També en té d’altres, de significats, perquè s’ha de reconèixer que una institució amb vocació d’universal (i d’omnipresent, que no és ben bé el mateix) acaba tocant totes les tecles. Hi ha actuacions de l’Església catòlico-romana que no acaben d’encaixar amb el model moral o ètic que representa, amb els seus propis principis: la pederàstia ha estat potser el més dramàtic, però no és l’únic. Es legítim, faltaria més, treure aquests temes delicats i punxeguts i esperar que el Papa en digui alguna cosa, justament en una societat cada vegada més sensible i atenta. Però més enllà d’aquestes qüestions, que tampoc no són el centre dels problemes de la humanitat, millor que vingui i no que passi de llarg, millor que estiguem al mapa de Roma que no que siguem un forat negre, i si de passada es pengen senyeres pels carrers, com ja és tradició dia sí i dia també, doncs millor encara.
Com deien els bisbes fa unes setmanes, amb una franquesa insòlita però sana, la visita del Papa és també un bon negoci. En molts sentits i per a gent molt diversa. En el segle XXI, una cosa no treu l’altra.
