Així es com es planteja. Una mena de vaga “low cost”. De perfil baix. No dirigida com un torpede contra la línia de flotació del govern Zapatero, sinó com una mena de clatellada severa però no massa. Vaja, que no serà la vaga que li van fer al Felipe dels bons temps, per entendre’ns, una d’aquelles vagues de destrucció massiva que fan trontollar les columnes dels temples del poder. La reacció general és també de perfil baix, discreta, freda. Ja hi haurà temps per anar escalfant l’ambient (i la boca), a veure si la gent es mobilitza. Però els mateixos convocants saben que quan les coses són tan complexes, quan no està clar contra què o contra qui es fa una vaga i a sobre no es vol provocar una trencadissa excessiva, la gent acaba entenent la jugada i no li venen massa ganes de participar en un exercici teatral que no porta enlloc.
No estan els temps per a escenificacions. I menys per a respostes clàssiques a problemes nous, difusos: el neoliberalisme domina absolutament el terreny ideològic i també el món de les decisions pràctiques, ha aconseguit arraconar l’esquerra (concentrada en eixamplar el benestar, però resignada a no reformar seriosament el sistema) i ha marcat clarament el predomini de l’economia (els famosos “mercats”, el que abans es coneixia com “el capital”) sobre la política. Aquest és l’escenari: el capital ja no és un senyor amb un puro i barret de copa. I la vaga va absolutament desenfocada: no ja perquè tots sabem que les coses poden ser infinitament més dures amb un govern de dretes, sinó perquè la pel.lícula és una altra. El guió es va començar a escriure fa uns vint o trenta anys, amb la revolució conservadora que ha triomfat rotundament i que no ha provocat una renovació profunda del discurs ideològic de l’esquerra. Quan algú parla encara d’apujar els impostos als rics és quan més es nota que no hi ha discurs alternatiu, sinó només vells clixés… Es el mateix que la vaga freda contra un govern que ha hagut de plegar veles i canviar de guió: fem-la però no massa, sense entusiasme, no fos cas que ensorrem el govern (i mira que ells solets hi ha dies que s’hi esforcen…). Mentrestant, l’autèntic centre de comandament s’ho mira de lluny i la mar de tranquil: la vaga servirà com a vàlvula per rebaixar una mica la pressió però també per evidenciar que l'esquerra no té respostes, que darrera dels crits i rituals clàssics hi ha un buit extraordinari...
