La civilització occidental està en perill. Fa temps, això no és d’ara. Primer va ser l’imperi del mal, el soviètic i els seus satèl.lits i imitadors. Una vegada neutralitzat, per la intervenció combinada de la Casa Blanca i el Vaticà, el món hauria d’haver entrat en una mena d’edat d’or en la qual el capitalisme, el mercat, la llibertat, la fe i totes les forces del bé combinades ens haurien d’haver portat ja a una etapa de prosperitat mai no coneguda en tota la història de la humanitat. Doncs mira que les coses han sortit entregirades i tenim un nou forúncul, un nou imperi del mal: l’islamisme. I a sobre als Estats Units governa un president tebi i tou que ha succeït a aquell gran president que fou Bush II, mentre que a les Espanyes tenim com a succesor del gran home a un president sense bigoti ni “lo que hay que tener” per defensar la unitat de la pàtria, Occident, la fe i el que calgui. Ja és ben trist, ja. Però no ens ho agafem massa en broma: Aznar torna, si és que mai se n’ha anat. Ara es dedica a fer de company de viatge dels ultra-radicals nordamericans del “Tea Party”, a proclamar que no està segur que l’Obama “tenga lo que hay que tener” per defensar l’estil de vida occidental i a forjar un nou pensament (per dir-ho d’alguna manera…) que és la columna vertebral d’una dreta forta, desacomplexada, dura i sense manies, disposada a salvar Espanya i el capitalisme, tot i que de moment ja tenen prou feina…
Aznar reuneix tots els requisits per esdevenir una formidable caricatura política, sí, però acabarà deixant una empremta tan poderosa com lamentable aquí i arreu on se l’escoltin: a Georgetown, a Israel, a la FAES o a la COPE i a la galàxia mediàtica que està aconseguint dominar l’agenda política espanyola. Mentre el PP i el PSOE s’esbatussen a l’entranyable estil madrileny, passen altres coses. I una de les coses que passen és que Aznar està sembrant un cert futur. Un home capaç de fer dues mil abdominals a la seva edat, d'aprendre anglès amb força dignitat després de fer ridículs espantosos, de proclamar que veu el vi que li dóna la gana i que a sobre de tant en tant es fuma un puro, és capaç de qualsevol cosa…
Tremolem: està decidit a entrar a la història en majúscules com a reserva espiritual i política d’Occident.
SIMILAR ARTICLES
