El dia D

Segur que és tan interessant saber quin dia seran les eleccions? Per passar l’estona i donar una pinzellada morbosa a la vida política catalana (que no és precisament avorrida), segurament serveix això d’especular sobre quin serà el dia D de la nova etapa que s’obre per a Catalunya després del naufragi de l’Estatut (precisem: el que ha naufragat totalment és el seu esperit i la seva intenció, per bé que s’hagi salvat bona part del text i fins i tot del reequilibri fiscal). Hi ha un parell de diumenges de novembre que tenen tots els números, amb o sense partit del Barça, una vegada superat l’escull de la visita del Papa. Serà molt diferent el 21 o el 28 de novembre del que hauria estat el 24 d’octubre? Hi ha opinions i càbales per a tots els gustos, per no entrar en el terreny relliscós dels horòscops, que ja acabarien d’embolicar definitivament la troca. No ho sabrem mai, però no hi pot haver grans diferències: l’estat d’ànim serà similar, no molt diferent de l’actual. La situació està plantejada a grans i petits trets de forma força nítida: hem tingut anys per fer-nos una idea del paisatge, ara ja no ve d’unes setmanes.

Però aquí estem, pendents de si Montilla firma o no, tancat en el seu proverbial mutisme, de si tal conseller deixa anar unes engrunes d’informació o de si l’altre té les seves pròpies teories… Tot plegat, simples passatemps: aquí no es tracta de saber el dia i l’hora del desembarcament de Normandia. Clar que tot això serveix, si es juguen bé les cartes, per escalfar l’ambient i animar el personal, o guanyar temps a l'espera de ves a saber què, però està de més. Seria molt més normal el model americà: per exemple, les eleccions es fan el primer diumenge després del segon dilluns de novembre, o alguna cosa per l’estil, que tingui un toc tradicional i que ens permeti planificar l’agenda tranquil.lament. I ja pot ploure o nevar o declarar-se la tercera guerra mundial: la data de les eleccions està definida automàticament, com passa amb les municipals. I ningú no juga amb la data, perquè no val la pena. Més que res, perquè tampoc no hi ha cap garantia que un diumenge o un altre ens llevem amb un humor diferent…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes