Castració amb anestèsia (la justa...)

Ara estaria bé, però bé de veritat, sense partidismes ni teatralitats sobreactuades, que algun dels promotors de l’Estatut dediqués cinc minutets, només cinc, a comentar una mica què hi guanyem amb tot el que s’ha salvat de la crema, que no és poc. No ho esperem pas dels independentistes, lògicament: si el que vols és el divorci, qualsevol excusa és bona per partir peres. I si l’Estatut no era el seu somni, i no se’n van amagar, ara aprofiten per accelerar gràcies a l’extraordinari impuls de l’escassa intel.ligència política espanyola i de la matusseria judicial. La seva recepta és sempre la mateixa: independència i de cap al paradís original, com a mínim, i els catalans ho tindrem tot de franc només per ser catalans.

Anem doncs als que el defensaven, amb tants matisos i tacticismes que fa més pena que altra cosa.

No troben que haurien de sentir una mínima satisfacció per haver salvat bona part de l’artefacte? Doncs mira, tu, no. Ah, es pensaven potser que deixarien passar això de la Catalunya-nació com si res? Au, vinga, no siguem il.lusos ni enganyem la gent: això era clarament inconstitucional des del primer dia, i ho sabien perfectament. Algú es pensava que un Estatut pot blindar un finançament? Sí? Segur? Doncs no: és política de cada dia, de dura batalla de cada dia. I pel que fa a la llengua, aquesta supressió del “preferent”, no trobarem la manera de “castrar-la químicament”, per usar el brutal terme que han posat de moda? Segurament sí. Multes incloses, oi? I quant al sistema judicial català i els jutges en general… què hi farem, acabem de descobrir que la sobirania és seva i la tenen segrestada, però això no és culpa dels jutges, sinó dels que ho han permès els darrers trenta anys. Es a dir: el balanç positiu de la sentència del Constitucional existeix també, encara que sigui ple de paranys.

L’autèntic fracàs és per als que es pensaven que podien canviar Espanya des de Catalunya, si s’ho creien de veritat. Espanya es canvia, com a molt, des de Madrid. I encara gràcies. Si algú hi troba cap novetat, que ho digui, sisplau…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes