No, no hi falta una essa. El títol és en castellà, llengua constitucional per excel.lència. I expressa el missatge de fons, repetit una i altra vegada, fins a la sacietat. Tanta repetició no és un signe de molta confiança en la fortalesa de la nació espanyola, no… La clatellada de l’Estatut, encara que aquí estiguem en plena efervescència, ha estat formalment moderada. Tots sabem que podia haver estat molt pitjor. Per ganes no quedaven, ni els magistrats ni els “tiffosi” que els animen. Al final el que més fi els ha quedat és la lectura oficial, el titular que ja anava enganxat a la sentència: el TC declara constitucional gairebé tot l’Estatut. Es una manera de veure-ho. I tant. L’objectiu és vendre bé la sentència després d’un procés impresentable: va, vinga, no us enfadeu més del compte, que en el fons són quatre correccions estilístiques…
Potinejat pels uns i els altres, nascut en mal moment i impossible d’adreçar, continua així l’Estatut el seu camí cap a la història. Però en lletra petita, no en majúscules gravades sobre el marbre. El que havia de ser la gran fita, la definitiva, la que culminaria el projecte històric del catalanisme moderat, ha acabat esdevenint una mena d’estació de pas. Cap a on? Ni idea. No ens deixem portar pel soroll de les escenificacions. Acabarem tenint una crisi d’Estat, a aquest pas. Segur. Però no ara ni a la tardor, amb les eleccions. Serà més endavant, quan acabi de quallar la frustració, quan la política catalana trobi una mica més de grandesa pel camí (no massa, que també és perillosa), quan la gent acabi de saber ben bé què vol.
Ara bé, la magnitud del que aquests anys s’ha posat en marxa és incalculable i ens pot portar per camins ben estranys. Tots són possibles, menys el del vell conegut Estat de les autonomies, que consumarà aviat la seva decadència: als uns els va gran, als altres ens va massa petit. La clau del futur, però, no estarà tant en sentències, lleis o balances fiscals. Es en el terreny dels sentiments (ferits, i no només des de Madrid) on es jugarà la partida.
