Operació ensabonada

Fa quatre dies, la debacle era imminent. Ara tot són flors i violes, elogis dels profes als bons alumnes que han fet bé els deures. Surt la Merkel i ens felicita per haver fet el que s’esperava de nosaltres (suposo que ara espera que remenem la cua). El president europeu, un belga difús, fa el mateix. El president del Parlament europeu també es va apuntar a la nova moda i va prometre, després d’una etapa de reformes, que aviat vindrien anys d’esplendor per a aquells que fa pocs anys eren “els alemanys del sud d’Europa”, poca broma. I finalment, DKS, poderós patró del FMI, remata l’operació ensabonada i afirma, després de la reunió amb Zapatero, que estem en el bon camí per garantir dues dècades de creixement. No una, no, dues. I seguides, clar. Efectes col.laterals: un problema seriós per a la dreta i l’ultradreta, que s’acaben de quedar sense discurs catastrofista.

Tot respòn a un guió impecable, que es desenvolupa esgraonadament: l’objectiu és dissipar tots els dubtes, fer callar els rumors, asserenar “els mercats” que havien olorat sang i estaven a punt de saltar a la iugular no ja d’Espanya, sinó del conjunt de la Unió. Al darrera de tot plegat, no sé si hi ha alta política, en el sentit de grandesa estratègica, però segur que hi ha una tàctica ben travada: tots a una, que si cau un més, caiem tots. Un objectiu pot ser, evidentment, enviar un missatge rotund als especuladors, als inversors seriosos, als gurús que creen tendències. Un altre, el d’injectar l’anestèsia social necessària per fer viables les reformes: tranquils, que anem bé, que el sacrifici va en la bona direcció i ens esperen temps millors. Pot ser mitja veritat, però almenys aquest discurs esquitxa unes gotes d’optimisme en una societat assedegada i castigada. El més xocant és que els mateixos que fa unes setmanes anunciaven el cataclisme, han fet un viratge radical. Han canviat de veritat d’opinió? Tant han canviat les coses? Una pista: qui diu aquests dies que hem de trobar una bona història perquè no l’expliquin els altres? El número dos d’una entitat financera que ara és la número dos. Ja és ben curiós.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes