Són només toros

Ens acomiadarem de l’estiu, políticament parlant, amb els toros. Després ja vindran vacances... Ja que això de l’Estatut ha acabat com ha acabat i aviat li perdrem la pista, i que a la tornada ens espera una pujada de tensió electoral, almenys tenim a la vista un canvi històric. La setmana que ve toca la famosa votació sobre la prohibició dels toros a Catalunya, amb llibertat de vot inclosa, com si fos un assumpte de consciència. Ja és ben curiós, ja…

Els que pateixen d’hispanofòbia, que no és en absolut el meu cas, tindran un motiu de profunda alegria: igual que es pensen que tancant la tele als esplais poden apagar l’eco de les gestes heroiques de “la Roja”, segur que creuen que Espanya queda una mica més lluny pel sol fet de prohibir els toros. Vaja, com quan ens vam posar a perseguir el toro d’Osborne, per posar un exemple entranyable. Els toros són tan catalans com la sardana, però això no els fa ni millors ni pitjors. I encara que als francesos els agradi molt això de la “fiesta” (per a ells no és nacional, mira que n’arriben a ser de rarets), això tampoc no els fa un entreteniment més civilitzat o glamurós. Han esdevingut un símbol, tirant a ranci però colorista i “resultón”, de l’estètica folclòrica hispànica, i si a sobre els bategem com la “fiesta nacional”, doncs ja hi som: jugar amb els toros et pot acabar portant a topar amb les banyes del TC, com a mínim. Tanmateix, són només toros. Bèsties condemnades a morir cruelment, sigui dit de la forma més asèptica possible: no consta que s’ho passin bé a la plaça, tot i que hi ha algun savi que defensa que gairebé no pateixen dolor, de tan braus com són. Ja se sap, “con un par” i ben grossos…

Ja està bé, ja, que anem acabant amb les animalades, que això sí que és un signe de civilització i una manera ben seriosa de millorar el món. Alguns, aquí i allà, ho vestiran gairebé com la revenja per la rebolcada (formalment moderada) de l’Estatut que ja va camí de perdre’s en la història. I si així és com queda fixat el relat, si és que al final es prohibeixen, el que podria passar a la història com una decisió transformadora i simbòlica, profundament humana, al final acabarà contaminat pel soroll mediàtic i polític que ens està deixant a tots cada dia una mica més sords.

Share this: