Es una de les grans promeses electorals dels conservadors britànics liderats per Cameron. L’invent és una cosa que s’anomena “big society”. Ara per ara en estat gasós, però ja s’anirà solidificant, no patim. I el seu eco acabarà arribant fins a nosaltres, posem que de cara a les properes eleccions generals, si la maquinària conservadora espanyola compra la idea. Que no m’estranyaria gens, orfes com estan d’idees… i afònics de tant cridar.
El lema és: retornem el poder a la societat, fem que els mateixos ciutadans gestionin la “cosa pública”. D’entrada sona bé: més participació, major fluidesa… Fins que posen alguns exemples concrets. El primer, pot semblar neutre: que la policia hagi de retre comptes als ciutadans. El segon ja entra directament en matèria: que la gent pugui organitzar “programes veïnals de vigilància”. No és que estiguin refundant el sometent o les patrulles ciutadanes, però s’hi assembla força. En la fase en què es troba el gran projecte encara els costa concretar, però ho faran ràpidament, perquè és just la mena de munició ideològica que cal per al conservadorisme occidental. Això de demanar retallar serveis o de proposar receptes neoliberals pures i dures genera encara força rebuig, però la “big society” sona bé, seductora: tot el poder per al poble. Els serveis gestionats al que ells anomenen “nanonivells”: de barri, d’escala. I asseguren, clar, que funcionarà tot millor sense intermediaris, sense burocràcia, amb proveïdors que cobraran en funció dels resultats i que seran controlats directament pels ciutadans. Més i millor i més barat, més plural, més obert. Qui no compra aquest producte tan seductor?
Quan passin de la fase beta i el tinguin més treballat, el concepte pot acabar esdevenint un dels grans vectors ideològics de la dreta europea. A les Espanyes, amb la mena de dreta barroera i cridanera que ens ha tocat haver de patir, segur que també els fa gràcia la idea (encara que no vingui dels amics neocons americans), perquè alguna idea nova hauran de posar en circulació, però segur també que la destrossen: el programa "més Espanya" acaba sempre en manar més i fer més negocis, no tenen remei... El nou concepte, però, en contrades una mica més subtils i serioses té la virtut que sembla una idea moderna, progressista, participativa… I permet posar en serioses dificultats el model consolidat els darrers cinquanta anys a Europa. No està malament, la jugada…
