Una idea s’està instal.lant al cor de la societat. Ens l’han repetit tantes vegades que comença a ser una gran veritat, d’aquelles incontestables. L’Estat del Benestar no és viable. Ja ens ho deien abans de la crisi, quan tots els nostres mals venien dels excessos de benestar, dels impostos que ens havien d’arruinar, de les feixugues, cares i ineficaces administracions… El normal seria que, amb la crisi, aquest discurs hagués canviat profundament: més encara quan acabem de veure, i seguirem veient, com les administracions (amb tots els seus defectes, molts, però també no poques virtuts) serveixen per sobreviure al temporal i fins i tot tapar els forats dels grans negocis d’abans. Doncs no: ara la crisi serveix per al mateix, per afirmar novament que cal rebaixar impostos, reduir les administracions, retallar prestacions i sobretot aproximar l’edat de la jubilació a la de la mort, que és una manera genial d’estalviar en pensions.
Les pensions fan nosa, són una càrrega. Sempre. Una i altra vegada. Ad infinitum i ad nauseam… Però per sort estan apareixent alguns economistes (excepcions absolutament excepcionals en un panorama de monopoli intel.lectual) que s’ho miren d’una altra manera, que proposen alternatives i que veuen viable (amb canvis, clar) el model del benestar. Pensen per exemple que la clau és crear feina més que retallar pensions i condemnar vàries generacions a l’atur perpetu, o apropar-nos amb totes les conseqüències al model socialdemòcrata nòrdic (que se’n surt força bé de la crisi, i ningú no ho diu), o començar a treballar abans (i no plegar més tard, ja posats a cotitzar més temps, i de passada lluitar contra l’impresentable atur juvenil, que ja seria hora), o finançar les pensions amb impostos, que potser sí que és un pecat però que no és cap animalada…
Vaja, en resum: les pensions estan en perill, sí, però justament perquè l’agressiu model neoliberal se les està carregant. Com tantes coses: és un model profundament destructiu, malgrat les aparences de progrés material i consumisme, i a la llarga genera més problemes dels que diuen que resol. Per a la majoria, clar, perquè hi ha una minoria a la qual ja li convé que sigui així pels segles dels segles. Potser sí que va essent hora de repensar certes coses, de deixar de fer el suec i assemblar-nos més i millor als suecs…
